Ca rlos Giménez Villarejo declara: “Els fiscals generals de l’Estat nomenats pel PSOE em van prohibir investigar Pujol”.
Sempre he respectat villarejo(1) tot i que hi hagi punts per mi sorprenents en la seva persona: que desprès de tants anys vivint a Catalunya, un intel·lectual com ell no parli català, i per altra part, que sigui incapaç de veure que els sentiments identitàris i socials no tenen per què anar associats, que són dos temes diferents que es poden tractar per separat i que els independentistes d’esquerra, pel que han de vetllar és fer un país d’esquerres; els anarquistes catalanistes exiliats que he conegut així m’ho van demostrar.
Dit això, el malagueny Villarejo té tota legitimitat per considerar-se espanyol i partidari de l’Estat Espanyol tal com ens l’ha deixat Felip V, dues dictadures al segle XX i trenta ans de democràcia parlamentària .
I tan legítimament nacionalista espanyol és el PP com el PSOE. El problema no està aquí. Recorde que quan ens estranyàvem d’això davant el president Tarradellas, la seva resposta sempre era la mateixa: sembla que oblideu que els dos partits són espayols!
Òbviament el PSOE i el PP no són iguals, però si volguerem ser irònics diriem: perquè el PP és de dretes i aplica la seva majoria de dreta quan governa, social i filosóficament com és la religió, i el PSOE, perquè decepciona els seus electors quan es tracta d’afrontar des del govern els veritables poders fàctics com són la Banca i l’Església.
I per nosaltres el problema no ha estat mai el PP sinó el PSOE, i més que el PSOE, el PSC! No sé com interpretar les paraules del tot recent t nombrat primer secretari del PSC quan diu que creu que “el cas Pujol afecta el catalanisme en el seu conjunt”. De què es tracta, de burla o de cinisme? Desprès de portar el PSC a les quotes electorals més baixes de la seva història separant-lo dels seus elements més catalanistes per posar-lo al servei dels barons del socialime espanyol, ara sembla que vulgui repartir d’on va deixar el partit. Cal imaginar que pot jugar amb el fet que els electors no tenen massa memòria i nosaltres pensar que no serà el cas de la militància.