Xavier Bru de Sala afirma en El Periodico que s’han acabat les dues Espanyes de Machado. que ara solament “hi ha una Espanya, de la mateixa manera que no hi ha dues Frances o dues Italies. Diu que hi ha una sola Espanya perquè així ho volen el PSOE i el PP que posa en el mateix sac.
Bru de Sala no fa matisos entre aquests dos partits, ni del punt de vista econòmic -potser desprès d’Aznar n’hi hagué, però no a partir de la crisi- ni tampoc òbviament sobre el caràcter unitarista dels dos . Els que sí distingim matisos entre els les dues organitzacions “nacionals” no podem deixar de constatar que malauradament les dues organitzacions tenen una concepció de “Nación Española” a la pràctica semblant . Per Bru de Sala les diferències entre els dos partits són fictícies, tan econòmicament com amb l’aspecte de la identitat. i per ell Espanya és avui com els altres països ; ara ja no és “diferent” del seu entorn europeu”si bé els seus problemes continuen sent el model econòmic i el famós problema de l’encaix de Catalunya, i l’escriptor constata que el final de les dues Espanyes no s’ha produït per consens, per aproximació o confluència de posicions, objectius, mirades i estratègies (…) car els desacords entre els dos partits nacionals són de politiqueria, no de fons”. Segons ell el final de les dues Espanyes s’ha produït per rendició de l’esquerra, per claudicació. Espanya és una i democrática però és hereva d’una de les dues Espanyes en tot allò que pot perviure en democracia.”
I això s’ha produït afirma Bru de Sala, “amb plena complaença del PSOE i la major part dels líders del PSC”. Zapatero tenia un pln B que ha abandonat i Bru de Sala constata que ja no hi ha ningú que el defensi o pitjor encara que el plori.
Dubta que hi hagi gaires argumentadors o arguments amb ganes de contradir-lo en aquesta qüestió fonamental que Espanya és una, tant en l’eix nacional com el de classe.”
No sé si sortiran aquests argumentadors. Al començar aquest escrit, coneixedor de les idees de l’escriptor, la meva intensió era de polemitzar amb ell i argumentar en contra. I ja veieu el resultat. Llegint el seu article no he pogut deixar de pensar que amb raó o sense cada vegada hi ha més gent que opina com ell.