Un matí de Festes al poble, prenent una cervesa amb dos natius que solament conec de vista i un castellà, casat ací i vivint-hi des de fa més de trenta anys, que només parla la seua llengua però entén perfectament el valencià.
Un dels valencians diu ser de Coalició/n Valenciana, l´altre, més reservat, comparteix les idees d´aquest, participa activament à la conversa però a cap moment declara pertinència o afinitats à un partit. La discussió s´inicia per la utilització per part meva de la denominació País Valencià.
Resulta que no la puc utilitzar; vetada! I al emprar-la, pel que es veu, això em delata. El nom legal és Comunitat Valenciana i deixar de ferr-lo servir pel de País Valencià, és segons la concepció democràtica dels meus tertulians ocasionals posar-se fora de la llei! Un poc més, i em sento com un terrorista! Al de Coalició/n, la paraula País li desencadena una espècie de reflex com de Pavlov i es llença frenèticament en un discurs “d´exaltació patriòtica”. A ell ningú li guanya en “amor a la terreta”, “la terra més bonica del món”, per ella “és capaç de tot”, “és el que més estima al món”, “amb l´amor i la defensa de València, ningú li guanyarà!”. Sense altres parts del seu discurs i el del seu amic més polític, hagués arribat a la conclusió que estàvem en ple sainet valencià, que era una paròdia, que feien comèdia.
A un moment donat el “sense partit” amb un posat molt solemne afirma que el valencià és una persona educada i si li parla en la seua llengua a un castellà que ha viscut tota la vida ací és per respecte. A cap moment li ve al pensament el respecte que ell com a valencià també es mereix.
El de Coalició/n torna a la càrrega amb lo de Comunitat, torna a vetar País però admet, si l´apures, “Reine” perquè “València no és un País, és un “Reine!”.
– “Qué cojones de Reinos -diu el castellà que s´havia mantingut callat fins aquell moment. En España solo hay un Reino, el Reino de España!”
I el defensor de “la terra més bonica del món” s´aixeca, il·luminat, li dona la mà i s´exclama: “Eso! España! España!
M´agradaria haver-m´ho inventat… però és la trista realitat.
Amb el teu relat res més que afegir que si vols trobar-te amb nacionalistes valencians precisament a Coalició no és el millor lloc, allà sóc espanyolistes sense més. Si busques partits minoritaris de l’estil a República Valenciana o Opció Nacionalista Valenciana si que en són de nacionals valencians, i si vols conéixer la visió que de lluny s’aplica arreu del País Valencià amb més de 300 regidors i 2 diputats al Parlament has de parlar amb el BLOC. A la resta de partits com PP, PSPV, ERPV o Iniciativa podràs torbar-ne de valencianistes però cada u depenents de la nació catalana o espanyola, segons el dia i la teua sort per a buscar contertuli.
Hola Josep,
La tertúlia no era a Internet, era “in live” al poble. Els coneixia del poble però no sabia quines idees tenien i si en tenien. Tots els partits que cites ja me’ls conec… en fi, a casi tots, i el que dius d’ells, per desgràcia és així!