Els ciutadans es queixen amb raó que els polítics -alguns polítics més que d´altres- tergiversen els temes o com a mínim no fan res per aclarir-los i tot per embolicar-los .
Quan dic alguns polítics més que d´altres, no és una afirmació gratuïta perquè qui segueix l´actualitat de prop i s´hi interessa, haurà pogut constatar que els polítics de dreta poden permetre´s de dir i fer el que volen perquè la seva militància i gran part del seu electorat els hi perdona tot, mentre que els polítics d´esquerra saben que segons el que diuen o fan, els seus electors -inclús els més fidels- els ho tindran en compte a l´hora d´anar a votar. I això, vulguis que no, els evita dir o fer algunes tonteries; el que no vol dir en absolut que no en cometin!
Que alguns polítics no fan res per aclarir els problemes ho il·lustraré amb un exemple d´actualitat que em permetrà fer més comprensible el que estic dient.
Al darrer debat de política general, Albert Riera, el líder de Ciutadans, va atacar els espais d´acollida per a alumnes immigrants. Els va qualificar “d´aules de la vergonya” al considerar que es produeix una segregació per motius d´orígen i de llengua.
Senyor Riera, el que heu dit és, en primer lloc, una “peregrullada”, i desprès una falsificació perversa. Independentment de que la formula d’acollida adoptada sigui o no la bona, si aquests estudiants tenen necessitat de ser acollits és perquè venen de fora, i si venen de fora són d´orígen i de llengua diferents. El motiu d’acollir-los de manera especial temporalment és perquè venen de fora i no per a segregar-los per motius d’orígen i de llengua! Tanta confusió voluntaria i tanta irresponsabilitat confon, i és inadmissible.
Actuant d’aquesta manera no es beneficia a la política, ni tampoc a la classe política, i encara menys a la ciutadania que es pretén servir.
Tant sol és el que volen, crear confusió per atacar a qui estigui al cap davant, allò que s’anomena “acoso derribo”.
El darrer que interessa son els propis interessos d’aquests nens. Igual que a la resta de la dreta: des de quan els ha importat el més mínim el benestar dels treballadors? això és de calaix, però, saben que als nostres treballadors si els encenen es “cremaran” de seguit perquè ens comparem i ens consideren palla. No sabem i no podem comunicar confiança perquè el primer que ens ha tombat la dreta és el sistema educatiu públic, no els hi convé que el treballador aprengui a pensar.