Per la meva part, disposo d’una llista dels polítics que voldria veure i que no surten mai. No tinc res contra la Mònica Terribes (si bé, a vegades, no és igual de Terribes en segons quines entrevistes) i tampoc contra Rosa Cullell però les noves mesures sobre programació sorprenen.
No sé si una de les primeres iniciatives a prendre era reduir la presència de polítics a TV3 com s´ha anunciat que es farà. Que surtin polítics en persona a emissions d’oci, per mi, tenia una certa gràcia i ajudava a desmitificar-los; a més ho considerava original encara que no m´estranyaria que la fórmula, als Estats Units, no l’apliquessin des de fa temps.
Cal pensar que si a partir d´ara no surten polítics a espais “lleugers” -a part les paròdies de Polònia- és perquè es preveu espais de debat entre polítics -que no caldria pagar per parlar de política- i no entre periodistes.
Una altra mesura sorprenent és el retorn de l´emissió Boqueria 357. No per res, sinó perquè la seva supressió o el seu restabliment en tan poc de temps, com a mínim significa que una de les dues decisions -suprimir o restablir- és desencertada. Fa tuf a amors propis en joc, en un organisme on l´endogàmia sembla ser la regla i on tot pareix que es passi “en família”.
A propòsit de família, una altra sorpresa. En la precedent versió de Boqueria 357 és van adonar que a les Rambles no passaven indígenes a qui entrevistar: tots els que deambulaven per allà eren “guiris”! Aleshores, en la nova versió algun guionista “espavilat” a pretès trobar el remei i d´entrada ens anuncien que aquest cop ens divertiran entrevistant els turistes.
I resulta que a la primera emissió, els turistes, de procedència diversa, parlaven pràcticament tots anglès, i el nou entrevistador, un actor de la casa”¦ no!
En fi”¦