Belén Moneo arquitecta com el seu pare, Rafael Moneo, en una entrevista fa uns dies a El País, declarava parlant de la crisi de la construcció: “Los promotores no deberían haberse llevado el 150% y más de beneficio; con un 20% de un trabajo hecho deberían quedarse satisfechos”.
Si els càlculs no em fallen, amb les xifres donades per Belén Moneo -que d´altra part, llegint l´entrevista, sembla una dona que toca de peus a terra- un apartament d´un cost de 100.000 ‚¬, per posar una xifra, amb el marge de beneficis abusiu dels sols promotors s´ha venut com a mínim a 250.000 ‚¬ quan s´hagués pogut comprar, guanyant els promotors el 20% que considera raonable una professional com Moneo, 120.000 ‚¬.
Quina barbaritat! Com és possible? On estan els sistemes més o menys reguladors que sense retallar la famosa “llibertat” dels emprenedors posi un poc d´ordre a tot això i sobretot un poc més de… decència?