– Anotada aquesta frase de Joan Barril a El Periódico: “Cada nou projecte vital ens recorda que la mort està més a prop. Com més coses volem fer, menys temps ens queda”.
Per la meva part, cada cop sóc més hiperactiu. Per què serà?
– ICV va votar la Llei de la Memòria Històrica que estipula que el recurs de revisió d´un judici només es pot activar si existeix una declaració que acrediti la il·legitimitat del procés. Coherent amb aquesta disposició, el conseller Joan Saura anuncia que la Generalitat i la família del president Companys demanen a l´Estat una declaració reparadora que admeti la injustícia del procés.
Primer un pas i desprès l´altre…
En resposta a aquesta demanda, un destacat militant d´ERC -partit que no va votar la llei- Josep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, s´exclama: “No fa falta cap certificat que digui que va ser injust; ja sabem que ho va ser. Ni la Generalitat ni la família de Companys han de demanar una rehabilitació, sinó l’anul·lació total del consell de guerra”.
I per la seva part el vice-president Josep-Lluís Carod Rovira declara: “L’única restitució que esperem, ras i curt, és l’anul·lació definitiva del judici, sense més dilacions”.
A mi, Carod Rovira no em cau malament (li devem les esquerres al govern), però hi ha que veure, l´abonament al NO i les necessitats partidistes, el paper que li fan fer.
Home Carod, i també Saura, si finalment voleu la mateixa cosa, intenteu posar-vos d´acord en les declaracions!
– Ahir van arribar a Canàries en una barcassa de 30 metres i en un estat lamentable 229 subsaharians. Els qui prenen la decisió d´abandonar el continent africà són justament els més conscients d´aquelles terres. Avui en dia, i fins i tot a l´Àfrica, és impossible que questa gent no estigui informada de les tragèdies durant les travessies i de que té mes possibilitats de morir pel camí que d´arribar al seu destí; i que si, per sort, té la fortuna d´arribar-hi, de poder-s´hi quedar.
Quin infern en vida han de ser aquells països i quanta desesperació ha d´haver-hi per què homes i dones amb infants no dubtin en llançar-se al mar en les condicions dantesques en que ho fan.
– I per acabar una foto:
No dubto de la integritat del nou president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGP) l´ultra catòlic Carlos Dívar. Les seves primeres declaracions semblen correctes. Aquesta submissió formal de la foto, no. Em recorda massa coses. Cal esperar que només sigui la casualitat d´una instantània.
Amic, la foto,
Quan a la republicana França el seu president ( en Sarko) és capaç de
rebre el Papa com ho ha fet , i ambdós difonen el concepte “laicitat positiva” … que podem esperar a la “aconfessional” Espanya ?
Donat que no soc home de “fè” però si de confiança, siguem vigilants i
alhora treballem per la laicitat. Que de laicitat només n’hi ha una les creences privades no han d’interferir la vida pública.