El periodista David Miró escriu a El Periódico un article amb un titular molt significatiu: “Rèquiem pel federalisdisme”.
Entre altres evidències hipodem llegir “El decès del federalisme és un secret de domini públic.
En el nou paradig ma que es gesta entre Catalunya i Espanya en que ja no té lloc un esquema de relació reglada, transaccionada i aceptada per les dues parts. No un nou mecanisme de convivè ncia satisfactori en suma, sinó la conllevància orteguiana. L’àrraconament del federalisme, d’aquell projecte que des de Catalunya intentava construir un Estat compost i plurinacional, és potser el fet més important de la política catalana dels últims decennnis., encara més, si és que és posible, que la la irrupción de l’independentismeque sempre estava allí. Fa uns quanta anys encara era possible parlar de reformar la Constitució per adequar la funció del Senat al repartiment del poder territorial. D’aplicar el bilingüismo a les instyitucions de l’Estat. Ara, des de Catalunya, ningú diu ni piu perquè se sap que si s’enceta el melò constitucional serà en direcció contrària.
A Catalunya, a més d’una doctrina política, el federalisme va servir també a algunes forces d’esquerra per integrar en el catalanisme els conti gents d’immigrants d’altres parts d’Espanya, principalment elPSUC i el PSC.
Avui, al PSC els vells federalistes, identificats com l’ala catalanista, s’han mudat en bilafederalistes, és a dir, plantegen una relació amb Espanya sota el prisme d’una correlació de forces. La reclamació d’un grup parlamentari als anys 90 es feia en nom del federalisme. Avui això ja no és Així. És per aquest motiu, sense que serveixi de precedent pot se que estiguin passant coses importants en aquest partit mare que és el PSC. La desaparició del federalisme ha deixat òrfen a una part de la societat que se sentia còmoda en una formulació teòrica que permetia conjugar la perfecció de la doble nacionalitat. Assistim en aquests moments a un lent procès de recol·locació, en que els extrem s, espanyolisme versus independentisme es reforçaran. Però no tan sols en les seves marques electorals, sinó dins del PSC, el primer, i dins de CiU el segon. En tot cas la seqüela més important de la derrota del somni federal és que pot acabar amb la ficció d’un sol poble”