Difícilment no es pot no estar d’acord amb l’article Per què soc optimista? de Vicent Partal a Vilaweb. ho diu tot. Però més que dir-ho tot, em sembla, amb ànim de crítica constructiva, que vulgui justificar moltes coses. I com demana debat, ací té la meva participació:
Celebre que faci referencia a Compromís, però seria de justícia senyalar que els primers resultats positius de la coalició arriben quan ha començat a seguir l’exemple dels nacionalistes de la generació política republicana, gent que coneixia perfectament el feble nivell de consciència nacional de la seua societat i que des d’una posició inequívocament popular intentaven adreçar-se al conjunt del poble i no a una minoria. Des de fa un temps Compromis ha decidit, com aquells polítics, adreçar-se directament al conjunt del poble valencià i per això ha cregut necessari de renunciar a la batalla anecdòtica dels símbols sorgits de la renaixença conservadora, els quals malgrat les seves limitacions, amb les dues dictadures successives que hem patit, malauradament com no podia ser altrament, els valencians han fet seus.
Des de sempre, els nacionalistes valencians consideren que els Països Catalans, entre ells el País Valencià modern, tenen el seu origen en la nació catalana. Avui en dia ningun nacionalista rebutja l’herència de Fuster, una altra cosa desgraciadament és la societat valenciana! En la lluita pel retorn de l’exili de la Generalitat catalana combateren les esquerres catalanes exiliades i les de l’interior, les dues amb experiència política, si bé el concepte de Països catalans, solament era defensat pel sector nacionalista catòlic dretà català, el sol “tolerat” pel règim, i per raons comprensibles, pel jove i renaixent nacionalisme valencià que hi va poder trobar refugi i suport. Avui en dia i com en aquells temps, la llengua comuna i el concepte de País Valencià i òviament l’economia són elements més tangibles pel discurs polític que el fet de fer part d’una Nació en vies encara de conquerir una part d’ella, Catalunya, el seu reconeixement. No pot un nacionalista valencià no ser catalanista. Tanmateix l’optimisme demostrat per Partal em fa témer d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Encara no ha reeixit a obtenir Catalunya la seva independència i ja estem mirant els valencians cap el nord! El que han de fer aquells que tenen audiència i disposen de la capacitat d’influir a través de mitjans de comunicació, malauradament poc nombrosos, com Vilaweb i el setmanari El Temps, i encara que personalment n’hagin de patir les conseqüències, és escriure pel poble que tenim, sense equivocs, amb l’objectiu d’elevar la seua consciència nacional i amb periodistes i temes del país, i fomentar que la nostra lluita és la consecició de la llibertat del País Valencià.