Juanjo Sáez Ara
Potser que alguns considerin que és història pasada però recapitulem:
Convergència i Unió va gobernar 23 anys Catalunya i fins i tot el seu màxim representant obtingué el reconeiximent espanyol. El tripartit de Pasqual Maragall va intentar fer aprovar un nou estatut que va obtenir la sentència negativa del Tribunal Constitucional el qual es va carregar l’aval del Parlament català, el del Parlament espanyol, i un referèndum pel poble català! Això tothom ho coneix. Però el que tothom sembla o vol oblidar és l’acord d’Artur Mas amb Zapatero a la Moncloa que va tallar tota vel·leitat de protesta per la “zepillada” en regla de l’Estatut.
Avui Mas ha pujat al carro de la independència aprofitant l’onada de la manifestació del 11 de Setembre intentant capitalitzar-ne els resultats.
ERC jugant com fan tots els partits i sabent que el resultat estava cantat ha obtingut el no d’Espanya a tot referèndum legal a nivell de Catalunya i de passada ha retratat el PSC. Fa temps que els polítics juguen impunement en lloc de negociar discretament per intentar trobar solucions als nous reptes. Entre l’afany de Mas de capitalitzar pel seu partit l’onada indepentista d’una banda, i el nacionalisme tavernari antidemocràtic espanyol per una altra, ens dirigim cap a un xoc de trens per poc que CiU no faci com fa sempre i decideixi reprendre el seu joc de tornar a continuar vivint de les frustracions que genera.
L’acceleració de la política d’aquests darrers temps ha revelat tanmateix cruelment la deriva en la que ha caigut la direcció actual del PSC.
Anem a veure a si ho entenem:
El PSOE anuncia que no vol sentir parlar d’un referèndum en el marc de Catalunya.
Pere Navarro en dedueix que , Si PSOE i PP no el volen, no hi haurà referèndum legal. Aleshores pensa que no li costa res declarar de cara a la campanya electoral que el PSC no té cap inconvenient en acceptar un referèndum sempre que sigui legal.
A Carme Chacón que seguint el PSOE, s’havia pronunciat contra tota consulta, algú li ha hagut d’explicar l’astúcia de Navarro i pel matí aprova la consulta dintre de la llei que Navarro preconitza sabent que no es produirà. i a la tarda, probablement s’adona que una aspirant a governar Espanya no pot ser partidària d’un referèndum circumscrit a Catalunya, legal o il·legal, i amb els 14 diputats del PSC a Madrid el PP, el PSOE y UPD vota que Catalunya no pugui convocar consultes!
Aquesta vegada però, hi ha un fet nou: la societat catalana sembla haver près la iniciativa als polítics i obligarà al Parlament català a organitzar un referèndum siga legal o il·legal sota la mirada de la opinió mundial . I solament la democràcia i els resultats de la consulta, més que les amenaces i les gesticulacions de l’Estat espanyol, comptaran als ulls de l’opinió internacional.