Quina barra té l´inventor del “cafè para todos” declarar avui que “la gran operación que se ha hecho en España de la descentralización política, económica y administrativa a veces tenga como fruto que cada comunidad quiera tirar de la manta para llevarse más que otro”.
Quin morro també parlar de que “Eso [las balanzas fiscales] lo defienden grupos conservadores y otros con etiquetas progresistas” (referint-se als socialistes catalans), o citar la “Revolución francesa” i intentar donar lliçons de progressisme!
Senyor Alfonso Guerra, el nostre país veí no es rasca les vestidures en anomenar-se oficialment -a vegades, no sempre- “État français” contràriament als “progressistes” espanyols -no parlem ja de la dreta ni dels conservadors- que s´ofenen i s’indignen si es posa en dubte lo de “Nación española”.
I sabeu un dels perquès de l’actitud dels francesos? Perquè no arrastren hipoteques. Perquè la unitat del poble francès s´acabà de perfilar al so de “La Marseillaise”, als aires dels nous temps; i la de “les Espanyes”, amb la defensa de l´absolutisme i al crit de “Vivan las cadenas!”. I això, vostè ho sap millor que ningú. I en aquest context Catalunya no ha deixat mai de representar d´alguna manera i econòmicament, un reducte de llibertat i de ciutadania. I la societat catalana, justament per aquests motius, és diferent de “les societats espanyoles” amb segles de latifundisme, obscurantisme i caciquisme; i no és casualitat que un José Montilla presideixi la Generalitat i que encara avui tothom vegi impossible un català presidint el govern d´Espanya.
Avui, a França s´està assistint a un tímid reconeixement de les cultures maltractades pel jacobinisme però, cregui´m, es poden comptar amb els dits de la mà les persones que no es sentin “francesos” mentre el “problema espanyol” continua cuetejant.
La societat catalana sovint ha anat un pas endavant i en temps d’absolutismes i dictadures els progressistes espanyols s’hi han vist reflectits, hi han tingut un mirall. Un mirall que no han deixat incomprensiblement de voler subjugar, o han ajudat a “retallar” sistemàticament també en temps de democràcia: segona República, transició democràtica…
I ja que voleu donar lliçons de progressisme a la societat catalana, i als socialistes en particular, pel que fa als drets dels pobles l´actitud dels socialisters espanyols té molt a desitjar.
Quan se és progressista, o no se és nacionalista o se és per tots, que és la manera progressista de ser-ho!
No puc estar més d’acord. Arreglats ens va deixar el senyor Guerra als valencians durant la transició. Costa d’entendre que li molestaren més les idees de construcció d’una societat progressista defensades pels socialistes i altres forces de l’esquerra que la ira blavera, reaccionària, folkloritzant i destructora. Potser és que compartien moltes més coses de les que ens podriem arribar a imaginar. Lamentables Guerra, Ibarra i altres espècies…