A les 7 del matí d’aquest 12 de novembre de he escoltat en directe el discurs d’Obama celebrant la victòria. Veient la quantitat de banderetes americanes que omplien la pantalla del televisor no he pogut deixar de pensar en el seu significat.
.I si en lloc de banderes americanes, o bé franceses, inclús britàniques, haguessin estat espanyoles, ho hagués considerat d’un nacionalisme insuportable i sentit, ho reconec, animadversió. És així, si bé cal entendre que les coses no venen perquè sí. I tot té una explicació lògica; a més, ens hauríem de malfiar de les coses que no tenen explicació.
. Per mi, i crec per molta gent, la bandera americana és la que hem vist, gràcies si voleu a molta propaganda, entrar al front de les tropes alliberant països de la dominació nazi. Pel que fa a la francesa, és la bandera gràcies a la qual els francesos van deixar de ser súbdits per passar a ser ciutadans. Inclús per la britànica, l’ esperit intern democràtic en Gran Bretanya ha prevalgut sobre la imatge de l’imperialisme exercit mundialment pels subjectes de sa majestat.
Ara bé, quan es tracta dels colors de la bandera espanyola, tot i saber-la provinent, de 1785 sota el regnat de Carles III, monarca il·lustrat, els seus colors, ho vulguin o no alguns, han estat marcats ara no fa massa temps pel “nacional” franquisme vencedor a foc i a sang del poble espanyol amb l’ajuda del nazisme alemany i el feixisme italià! Al final de la de la dictadura, tot fa pensar que en cas de la bandera va prevaldre més -com en la resta de altres temes, una aparença legal institucional continuista i la voluntat de mantenir de cara als militars els símbols de la recent victòria militar més que els antecedents monàrquics. I si em permeteu una broma en el tema de “drapets” que són les banderes, la possibilitat de deixar que em representi l’espanyola que per mi sempre serà la franquista, és un argument personal més, capaç de treure’m el darrer dubte que podria tenir en aquests temps que vivim de poder deixar enrere aquesta bandera i la història d’Espanya, al meu entendre, democràticament gens edificant.