El PSOE acaba d’encertar-ne una, i és de considerar que el nou finançament és un debat entre governs , l’espanyol i el català, és a dir que hi estan implicats el PP i CiU.
Segons el portaveu del PSOE Eduardo Madina hi ha “plena” sintonia entre el seu partit i el PSC en aquesta matèria.
Però quina és aquesta sintonia? Doncs pel que es veu, acceptar el model basc a Euskadi i oposar-se a un model semblant a Catalunya. Pel concert d’Euskadi, els encoratges històrics són clars pels dos partits. Per declarar a l’Estatut català Catalunya una nació, l’ancoratge històric no estava tan clar com per a plantar cara a un Constitucional desprestigiat, tant per part dels socialistes, com , cal precisar, per part els “perpetuals defensors de la “pàtria catalana” com es va poder comprovar.
Per la meva part, li dono tota la raó al PSOE que com a partit espanyol, defensa els seus interessos i protegeix el seu primer secretari de trobar-se un dia en la tessitura d’haver de fer front a una allau de demandes de concerts per part de de totes les autonomies a causa de Catalunya, en un remake del “cafè para todos”.
El que sincerament ja no entenc tan bé és la sol·licitud del partit català PSC envers un PSOE amb el qui no està realment ni federat, solament que per conveniència mútua van junts a les eleccions generals i autonòmiques. I que no s’enganyin aquests dos partits, aquesta sol·licitud que afavoreix exclusivament a Espanya i alls aparells dels dos partits és el que percep únicament l’opinió catalana, una societat que com a tot arreu, les coses estant com són, defensa els seus interessos, i en temps de crisi com els que estem vivint encara més.
Com és lògic, davant les decisions dels seus adversaris que acabaran per imposar, com no not ser altrament, el democràtic dret a decidir del poble català per damunt de dues victòries per les armes, i avui d’argúcies jurídiques, d’aquí quatre dies, el PSOE i el PSC es veuran en l’obligació d’improvisar a corre-cuita talla focs, tal com s’acostuma a actuar per aquestes latituds, en lloc de tenir preparada i estudiada una solució que per força ha d’anar més enllà del simple l’encaix de Catalunya a Espanya ja que avui en dia, desprès de trenta anys de democràcia està més que demostrat que mitja Espanya no el vol, i l’altra mitja és incapaç d’imposar-lo.