Raimón Obiols comenta a les seves Notes de Brussel·les “l´autocrítica” de Duran i Lleida sobre el País Valencià.
This entry was posted on Dimecres, desembre 3rd, 2008 at 1:29 and is filed under País Valencià. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.
Qui s’ha equivocat ací?
Sempre lamentant-nos.
És que els catalans encara no heu vist que darrere del discurs anticatalanista de València, el que hi ha és una estratègia per fer naufragar el País Valencià com a tal?
L’anticatalanisme cobat a València és en gran part un “antivalencianisme” que, com no pot dir-ho així de clar, fa com si Catalunya anara a esclafar-nos. Però realment aquest anticatalanisme és contra els valencianistes que no tenim complexos de ser valencians, de fer servir la nostra llengua i que tampoc ens fa por reconéixer que és compartida amb Catalunya.
Això és tot i encara gràcies que des de Catalunya ens ha vingut alguna cosa… Ara no entraré en detall, però efectivament, ens han arribat moltes més coses positives que no de roïnes. Per tant, València ciutat podria passar-se també una estoneta pel psicoanalista i aclarir-se per què tant d’odi, por i no-sé-què-més a tot allò que fa “olor” a català.
Raimón Obiols comenta a les seves Notes de Brussel·les “l´autocrítica” de Duran i Lleida sobre el País Valencià.
Qui s’ha equivocat ací?
Sempre lamentant-nos.
És que els catalans encara no heu vist que darrere del discurs anticatalanista de València, el que hi ha és una estratègia per fer naufragar el País Valencià com a tal?
L’anticatalanisme cobat a València és en gran part un “antivalencianisme” que, com no pot dir-ho així de clar, fa com si Catalunya anara a esclafar-nos. Però realment aquest anticatalanisme és contra els valencianistes que no tenim complexos de ser valencians, de fer servir la nostra llengua i que tampoc ens fa por reconéixer que és compartida amb Catalunya.
Això és tot i encara gràcies que des de Catalunya ens ha vingut alguna cosa… Ara no entraré en detall, però efectivament, ens han arribat moltes més coses positives que no de roïnes. Per tant, València ciutat podria passar-se també una estoneta pel psicoanalista i aclarir-se per què tant d’odi, por i no-sé-què-més a tot allò que fa “olor” a català.