D'un temps, d'un pais

Els fets:

1- El ple de la Cambra gallega, a proposta del BNG assumida pel PSdeG, aprova remetre al fiscal, el dictamen de la comissió d´investigació de la Cidade da Cultura, complex posat en marxa per Manuel Fraga. La comissió senyala a un ex conselleiro del PP com a responsable de la desviació pressupostària del projecte que passà de 108 a 475 milions d´euros i demana que s´investigui el patrimoni de l´ex conselleiro.

2- El president de la Xunta, Emilio Pérez Touriño, contrari a la judicialització de la vida política, s´absenta momentàniament del ple al moment de la votació i evita així de contradir-se.

Les interpretacions:

1- Fonts socialistes pròximes al president gallec: “El president ha demostrat que ell no és, ni serà mai, hostatge ni presoner de ningú.

2- El Partit Popular: “Escenifica la debilitat i la covardia política del president, que quan sorgeix algun problema opta per desaparèixer.

La conclusió:

Declaracions esperades i contradictòries com aquestes se´n escolten contínuament i, conscients o inconscientment, els ciutadans les enregistren i en treuen les seves conclusions sovint negatives.

I també a Catalunya, on abans d´obrir la boca, els electors ja saben també què diran els representants de cada un dels sis partits.

Seria molt demanar als nostres representants que tinguessin més imaginació o sinceritat al moment d’expressar les seves opinions i que fossin menys previsibles? Hi guanyaria la seva credibilitat i l´interès dels ciutadans per la política.

És una qüestió de cultura a implantar i el problema és, qui comença?

This entry was posted on Divendres, desembre 28th, 2007 at 17:11 and is filed under General, Política. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.