Escriu Raimon Obiols al seu article, Barcelona, Brussel·les del sud sobre les eleccions europees: “En molt bona mesura, els resultats d´aquesta elecció determinaran el tipus de sortida que Europa adopti davant la seva doble crisi: l´econòmica i la institucional.”
Això ho sap tot aquell que segueixi mínimament els esdeveniments i la situació mundial que travessem. Malauradament, per ara, no sembla que sigui la majoria.
Aquí algunes formacions polítiques van a aquestes eleccions defensant uns interessos desfasats. Legítims però desfasats. Com diria aquell: “Ara no toca”. Altres, amb el seu afany d’arribar a la Moncloa, les consideren com unes primàries per governar l’Estat, eleccions que tindran lloc d´aquí dos anys! I el que es va a jugar en aquestes eleccions és el funcionament d´Europa i si la sortida de la crisis mundial es farà amb un Parlament europeu dominat -com l´actual- per la ideologia causant de la crisis, o per una ideologia progressista, millor situada per prendre les decisions a nivell mundial que evitin el retorn de pràctiques financeres desastroses. Les properes eleccions només poden ser en clau europea i més que mai -donades les circumstàncies- en clau social.
És molt significatiu el que afirmen els diferents candidats. Maria Badia, del PSC, en nom dels socialistes proclama: “No podem permetre que els qui ens van portar a la crisi continuïn manant”. O ICV que posa als seus cartells: “Crisis de dretes. Solucions d´esquerra”. El candidat d’ERC, per la seva part, ha anunciat que impulsarà “una Directiva europea sobre Energies Renovables”.
En el darrer debat sobre el estado de la nación, Mariano Rajoy demanà a crits la necessitat d´una reforma laboral i el cap del govern l´emplaçà a explicar en què havia de consistir aquesta tan necessària reforma. Doncs bé, tot i que ens la podem imaginar venint de qui ve, encara n’estem esperant l´explicació.
En aquestes circumstàncies, no és gens d´estranyar que el partit conservador i la dreta hagin coincidit còmicament -el ridícul no mata!- en la seva campanya a les properes eleccions al Parlament europeu. Convergència i Unió ha posat als seus cartells el simple i enigmàtic adverbi, ARA; i el Partit Popular un no més explícit AHORA! És cert, en aquest cas, que acompanyat de SOLUCIONES.
O sigui que la dreta ho vol tot: un temps per buidar la caixa i un temps per definir les claus del cofre nou!
Publicat a L’HORA. 24/05/09