Si podeu, no us perdeu aquestes imatges.
I per completar-les us invite a llegir aquesta coesia de Josep Castanyer i Fons escrita a l’exili als anys quaranta´des del camp de treballadors estrangers de Bou-Arfa (Marroc). Un crit premonitori que malauradament no pot ser de més actualitat.
VALENCIANS !
Que vos passa Valencians ?
Que teniu, que sembla morta aquella anima tan forta que era el nostre orgull d´abans ?
Es que ja no vos importa ser espill de ciutadans ?
Que teniu, que sols vos falta per a humiliació mes cega,
que ajudar al que vos pega oferint-li l´altra galta ?
Dignitat no vos queda per a dur la cara alta ?
On està la força aquella de les santes rebel·lies ?
On stan les germanies contra els reixos de Castella ?
Perguereu les energies en renuncies de femella ?
Per què viviu separats augmentant les vostres penes ?
És que hi ha en les vostres venes sang d´esclaus, de renegats ?
Voleu fer-vos les cadenes per a viure esclavitzats ?
Però no: Farem reviure aquelles gestes gegants
y unint-nos com a germans, un dia podrem escriure
que València serà lliure mentres queden valencians”¦
1940-1943. Des de el Camp de treballadors estrangers de Bou-Arfa (Marroc)
<