L´anunci que l´arquebisbe de València, Agustín García-Casco, vol deixar la seva petjada abans de retirar-se, promovent la construcció d´un temple dedicat a un dels bàndols de la guerra incivil i que s´anomenarà, segons sembla, parroquia santuario de los Beatos Mártires Valencianos, es mire com es mire, és un anacronisme, però abans de tot una barbaritat.
He buscat sincerament un altre qualificatiu i no l´he trobat. I aquesta iniciativa selectiva i sectària té el beneplàcit del consistori de la ciutat, de l´alcaldessa Rita Barberà i es realitzarà a ben segur. El cercle infernal que caracteritza la història espanyola no hi ha forma de tancar-lo; a menys que els mateixos creients, en aquesta ocasió, no hi posen remei.
La grandesa de la democràcia -contràriament a les dictadures- radica en reconèixer la dignitat de totes les víctimes de la intolerància. Durant més de quaranta anys els morts d´un bàndol, el dels vencedors, han pogut ser enterrats dignament, honorats i recordats. Els del bàndol republicà, defensors de la legalitat, han romangut a les cunetes de les carreteres en fosses comunes, calumniats, oblidats, silenciats.
És inútil recordar el paper de la jerarquia catòlica des del primer dia de la proclamació de
Però no s´atura ací la seua nova creuada; com s´ha pogut llegir a la premsa, actualment es disposa a fer un pas més: construir en plena ciutat de València, setanta anys després del final de la contesa, una espècie de Valle de los Caídos; vol implantar, prop de
Després de retirar -amb bon criteri- les làpides de los «Caidos por Dios y por España» de les façanes de les esglésies, aquesta iniciativa no hi ha per on agafar-la.
Publicat a Levante el mercantil valenciano. Dimarts 24 de juliol de 2007