Nou document: Angelí Castanyer i Fons. PER AL FOMENT DE LA PARLA VALENCIANA
En el número 30 del setmanari valencià EL CAMÃ de 24 d´octubre de 1932, Angelí Castanyer i Fons publicava un article amb el títol “Per al Foment de la Parla Valenciana” del qual publiquem uns fragments. No és ben bé un “escrit d´exili” però és un text interessant. El tema de la llengua està, hui, en camí de ser resolt per poc que els poders públics a mans del PP, en lloc de posar traves a la difusió del valencià, el fomenten; i això és molt demanar a gent que ni estima ni parla la seua pròpia llengua. Però el que sí està resolt del tot i que no té marxa enrere, és la victòria sobre el secessionisme lingüístic. I s´ha resolt com no podia ser altrament, depurant el català que es parla al P.V. dels castellanismes, recuperant els particularismes genuïnament valencians, i enriquint d´aquesta manera el conjunt de la llengua. L´interès actual de l´article no ve doncs del que l´autor diu sobre la llengua, sinó de com ho diu. Coneixedor del seu poble, està preocupat de no allunyar-se´n i, en aquells temps d’un nacionalisme en els primers balbucejos, busca de conciliar en el tema de la llengua, “la raó científica i l´imperatiu polític”. I en dona la raó: “¿Per què? Perquè a més de constituir un poble frustrat, no som encara un poble que desitge recuperar-se”.
Crec que els esdeveniments posteriors, tal com han anat les coses, justifiquen a posteriori aquesta prudència política, fruit del coneixement del terreny que es trepitjava. A.C.R.