Rajoy diu que no pot autoritzar la consulta d’una part dels Espanyols perquè considera la sobirania com un bé “de todos los españoles”. Si fora així, Rajoy, cap del govern tindria raó.
Allò que no diu Rajoy i no dirà mai és que en 300 anys aquest Estat seu no ha estat capaç de fer la a seva unitat.
Des de la victòria sobre el regne de València el 1707 i Catalunya el 1714 -per parlar solament del problema actual vigent que té plantejat Espanya, la Història espayola s’ha caracteritzat per oprimir els seus pobles i les seves llengües i cultures que haurien de ser des del punt de vista del nacionalismeespanyol tan “espanyoles” com les castellanes.
l sense anar més lluny, encara al segle XX, aquest Estat ha tornat a imposar-se les armes a la mà “a todos los españoles” amb una altra victòria militar i una dictadura franquista de que ha durat 40 anys!
A partir de la transició democràtica , desprès de 25 anys el president Pasqual Maragall va considerar que Catalunya necessitava un nou Estatut que respongués a l’esperit de la Constitució del 1977, estatut votat com tothom sap pel Parlament català, pel Congrès a Madrid i votat amb referèndum pel poble català.
La resposta del Partit Popular fou organitzar immediatament per tota Espanya una campanya de signatures en contra, un boicot als productes catalans i posar un recurs davant el Tribunal Constitucional. Un TC devaluat pel no cumpliment de la renovació dels seus membres va suprimir del nou Estatut (“cepillado” segons l’expressió d’Alfonso Guerra) uns articles que posteriorment foren copiats per d’altres autonomies en els seus estatuts avui vigents.
La reacció de dignitat de la ciutadania de Catalunya -que no la classe política- al veredicte del TC ha estat la que coneixem. Demanant ser consultada sobre el que vol ser en el futur ha guanyat de cara a l’opinoó internacional una batalla democràtica -que no la guerra-. I a l’Estat només li ha quedat l’agument de la “legalitat” oposant la legalitat a la democràcia , jugant al joc de què és primer, l’ou o la gallina? O què és primer la democràcia o la legalitat?
i la resposta que primer va la democràcia abans de la “legalitat” la tenim des de la transició democràtica amb el restabliment de la Generalitat , la qual, gràcies a l’acció del poble català i la fermesa del president Tarradellas fou anterior a la Constitució.
una Constució en la que els seus redactors, considerant precisament Catalunya i el fet que Espanya és un Estat multinacional deixaren una porta oberta a la seva evolució parlant de “naciones i regiones”.
I la darrera contradicció d’un cap del Govern espanyol immobil per justificar el seu refús a no consultar la ciutadania catalana: dir que no sap quanta la gent ho demana!
Cada cop estic més convençut que el problema, més que de Catalunya és d’Espanya, que ecessita agafar d’una vegada per totes el veritable camí democràtic que no ha agafat mai, ni quan votà la Constitució amb totes les institucions franquistes encara instal·lades sota la vigilància de l’exèrcit, ni fins i tot quan va entrar a Europa.
I la conclusió que s’imposa demoocràticament és que quan més aviat els deixarem sols, millor!Els ajudarem des de fora a fer allò que no hem pogut obtenir des de dintre, Que canvien !