Com és que les forces polítiques no tenen la lògica -en tot cas no la mateixa- que té la major part de la ciutadania?
Actualment s´estan escalfant els ànims amb la resposta a donar en cas de declaració d´inconstitucionalitat d´alguns dels articles de l´Estatut; uns pensen que hauria de ser preventiva, altres que posterior al pronunciament del Constitucional. I l´important no és tant de saber si la manifestació en defensa de l´Estatut s´ha de fer abans o desprès de la sentència del tribunal. Això solament és posar-se la venda abans la ferida o del tipus més val prevenir que curar.
L´important, al nostre entendre, fora que al dia d´avui les forces polítiques defensores de l´Estatut tinguessin clar fins on estan disposades, en cas de “retallada”, a arribar unides darrera del president de la Generalitat que és qui ha de liderar la resposta i que no ha deixat de donar proves de fermesa. El problema i l´inacceptable seria no tenir preparat -al menys el tripartit- el tipus i l´abast de l´acció unitària, o fer patent la desunió i haver d´improvisar sobre la marxa.
Aquesta és la veritable discussió i no si cal fer-ho abans o desprès. Seria desitjable -i fins i tot indispensable- una acció, que de tan preparada pogués llançar-se immediatament just desprès de fer-se pública una sentència contrària, i de tant a punt que pogués aparèixer fins i tot com espontània.
És aquest el cas? Molt em temo que no, com sempre, com la mateixa negociació de l´Estatut…
Amic Àngel,
Certament la questió fonamental no és el manifestar-se abans o després del pronunciament del Constitucional.
La única fórmula vàlida és la que es prengui unitariament. En base a uns minims , tot lo minims que calgui, però unitària.
Que l’Espanya democràtica s’ha donat un Tribunal Constitucional, ja ho sabem, que cal acatar les decisions judicials , també ho sabem, però també hauriem de saber que per damunt del tres poders, n’hi ha un altre: la voluntat dels ciutadans.
Aquesta voluntat es va exercir en referendum, en pacte politic i en vist-i-plau del Parlament de Catalunya i el Congrés de Diputats a Madrid.
La única postura acceptable, és que el Constitucional es declari incompetent.
No crec haver llegit enlloc que el que hauria de fer el Tribunal Constitucional fora declarar-se incompetent. Hi estic d’acord, Enric. Seria la manera més elegant de salvaguardar la dignitat de tots plegats, començant per la del mateix TC.
[…] sortida més honorable per tothom? La que apunta l´amic Enric Benages: que el TC es declari incompetent. I que no se’n parli […]