D'un temps, d'un pais

Miliants socialistes consideren que el PSC està perdent o ha perdut la seva centralitat dintre del panorama polític català. El més interessant però no és saber que perd la centralitat sinó conèixer  els motius  que fan que la perdi. Els factors són varis i arranquen de la sentencia negativa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que a la vegada va motivar la manifestació del 10 de juliol. Hi ha un antes i un desprès d’aquesta manifestació que es va transformar en una reivindicació independentista mentre la resta dels partits catalanistes novan manifestar les seves aspiracions. A partir d’aquí hem assistit a dues evolucions,  la del President de la Generalitat i  la del  cap de l’oposició Artur Mas. Mentre les declaracions de José Montilla van ser encertades durant l’obtenció de l’Estatut fins arribar a la sentència del Tribunal Constitucional, a partir d’aquí,  i sobretot a partir de la manifestació del 1o de juliol,  a seva actitud va canviar radicalment.  En un moviment de defensa no sé de què, no ha parat d’atacar  l’independentisme i els  partits  que s’hi pronuncien, i no  ha esmentat una sola vegada  el federalisme  com  a possible solució al problema que té  l’Estat Espanyol amb les nacions que el composen.  Per si fora poc ha  abandonat el  dret de Catalunya a decidir a Convergència i Unió que ha  fet seu  aquest vague i indeterminat  regal que li deixa  el temps d’evitar  pronunciar-se  sobre el futur que vol per Catalunya  però que de moment li permet salvar la cara. És evident   que la via estatutà ria (la de l’estatut votat) ha perdut credibilitat desprès de la sentència del TC, tanta credibilitat  com el federalisme,  el concert a la basca i la independència, opcions que   que requereixen  totes quatre reformar la Constitució i per això es necessita l’acord del PSOE i del PP; a menys que es pretengui anar per altres vies, Vies a les que cap dels partits  té sensatament la intenció de recórrer.  SI  aquesta és la situació, tots els partits  estan fent trampa, i com sempre, uns menys que d’altres si bé  són  aquests el que tot indica que estan en via de perdre les eleccions. Els electors de dreta sembla que ho  perdonin  tot, fins i tot la corrupció; els d’esquerra  allò que no perdonen és  la renúncia als principis. I actualment  sembla que els votants d’esquerra  es considerin  enganyats -sobretot a Catalunya doblement- i  no és estrany per tant, trobar-los desmobilizats.

This entry was posted on Divendres, octubre 1st, 2010 at 22:53 and is filed under General, Política. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.