Ens veiem en l´obligació de repetir-nos ja que ells es repeteixen. No es poden qualificar més que de cíniques les paraules pronunciades ahir pel cardenal Rouco Varela, president de la Conferència Episcopal Espanyola: “No són pocs els que manifesten una justificada inquietud davant el perill d’un deteriorament de la convivència serena i reconciliada (…) Sempre és necessari vigilar per evitar de soca-rel actituds, paraules, estratègies i tot el que pogués donar pàbul a les confrontacions que puguin acabar sent violentes. És necessari cultivar l’esperit de reconciliació que va presidir la vida social i política durant els anys de la transició. A vegades és necessari saber oblidar.”
Des de quant l´Església demana l´oblit? En tot cas aconsellarà el perdó, i això, el camp dels vençuts anys fa que ho va fer, cosa que per la seva part encara ho estem esperant. I encara pitjor: qui pronuncia aquestes untuoses paraules en resposta a la voluntat dels familiars de treure els seus morts de les cunetes, és el mateix que ha preconitzat la beatificació més nombrosa de la història: 498 víctimes exclusivament del seu bàndol l’octubre del 2007 -i no sé quantes més anys enrere!
I per si no fora poc, no contents d´haver perpetuat a la força de les baionetes, el seu ensenyament responsable en èpoques passades de la tassa d´analfabetisme més alta dels països del nostre entorn, ara volen continuar mantenint la imatge de la seva “marca” permanentment davant dels ulls dels infants de les escoles.
No en perdonen una.
Tampoc estaria mal recordar, avui, dia de la violència contra la dona, les paraules de sor Maravillas, sí, aquella a la que Jorge Fernández Díaz, membre de l´Opus Dei, amb la complicitat del president de la Cambra de Diputats, l´inefable Bono, ha volgut dedicar-li una placa a les parets de la Cambra dels representants de la voluntat popular. Almudena Grandes les citava ahir a El País: “Déjate mandar. Déjate sujetar y despreciar. Y serás perfecta.”
A sor Maravillas se li va oblidar afegir “esclava”. Tolerar no és pas anular-te com a persona, no s’ha de perdre mai aquesta condició, si no som persones, si ens anul·lem i permetem que ens anul·lin com a tals, que ens queda?… Podran maltractar i posseir els nostres cosos, però, mai han de posseir i esborrar les nostres ments.
Si som capaços de trobar la lògica que ens dona la confiança de que desprès d’un dia bo, vindrà un altre i un altre, si deixem de tenir la por de la incertesa de si tenim veritablement revelada la incògnita per resoldre el dilema… tindrem la seguretat que ens cal per avançar. Mentre dubten, continuarem posant-nos l’aturador manual.
Amnèsia és la recepta que ens recomanen.
Beatificació i llistes a les façanes de les esglésies és la mesura que ells s’apliquen a ells mateixos.
“Borrón y cuenta nueva” és la seua filosofia.
La memòria no cal… els fa mal. Prefereixen la ignorància… l’oblit.
Us recomane que llegiu “La Doctrina del Shock” de la canadenca Naomi Klein, ve molt bé per al cas que comentem.