Comentari al comentari

No fa falta dir que estic molt d´acord amb el comentari que ha penjat l´amic Miquel Notari al meu article del 23 d´aquest mes, La batalla del valencianisme. Hi ha un moment que indignat, s´exclama:

“A vore, que el cacau que han muntat estos tipos és LA CONSTRUCCIÓ D’UNA IDENTITAT VALENCIANA BASADA EN UNA ANTIIDENTITAT (CATALANA)… Com pot anar un poble avant així? O siga que la meua identitat valenciana hauria de ser: “yo no soy catalán” i repetir-ho mil vegades i ja tinc una identitat; ELS VALENCIANS HEM DE TINDRE UNA ANTIIDENTITAT.”

Miquel, evidentment que no pot anar un país avant així. És justament el que pretenen! Per això jo que durant el franquisme, les circumstàncies m´han portat a treballar, en el que he pogut, per Catalunya i ho tornaria a fer mil vegades, he decidit per no acabar esquizofrènic ser “Valencià” a seques. L´orígen del poble valencià d´avui és el que és, la llengua que parlem al País Valencià la parlen a Catalunya, a Andorra, a les Illes i al sur de França. Això, encara que alguns no ho admeten, tothom ho té clar. I fins ells, perquè no poden fer altrament, celebren l´entrada del rei català a València (quina incongruència per part d´ells!). No li donem més voltes. Els valencians no ens hem de defensar de ser catalans o anti catalans. Això és el que volen, entretenir-nos amb això; és el truc que han trobat. Som el que som, som valencians.

Ells, la dreta valenciana, són espanyolistes i anti catalans fins al paroxisme, fins al grotesc i això la gent de bona fe ho intueix i el “cacau muntat” és per tapar interessos polítics inconfessables. La seua identitat és el seu espanyolisme de dreta i tenen tot el dret de ser-ho i de sentir-se la província (perdó, la Comunidad, o la Comunidad-Reino) més… tot el que vulguin! I també de no saber el que volen -a part de que no puguem alçar el cap com a país- i fer el ridícul més espantós reclamant -sense més- el que demanen els veïns al seu estatut!

A partir d´ací, que no vinguen a donar-nos, com impúdicament ho intenten, lliçons de res, i menys de valencianisme i tampoc de democràcia (sí, també pretenen ser amants de la llibertat, quin sarcasme! Totes les lleis ampliant els drets i les llibertats dels ciutadans s´han votat amb el seu vot en contra).

Nosaltres som valencians i com a tals, valencianistes i contraris als qui han negat el nostre país i mai han tingut la voluntat de recuperar-lo, de construir-lo, al contrari, l´han negat, i menyspreat. S´han burlat de la seua llengua de la qual reneguen i que no utilitzen ni “en la intimidad”, i encara menys socialment.

El problema és que després de quaranta anys de dictadura, han pogut portar a les seues tesis incultes, violentes, allunyades del mínim sentit de racionalitat, una majoria del poble valencià. I l´hem de recuperar; hem de portar el poble valencià al valencianisme polític. Un valencianisme polític que al País Valencià, contràriament al que passa a Catalunya amb el catalanisme -per sort o per desgràcia- no és socialment transversal i només pot ser que progressista. Buscar, ara per ara, la transversalitat al P.V, al meu parer, és perdre el temps i partidaris.

I si en aquest procés de recuperació, el nacionalisme valencià té un gran paper a jugar, l´esquerra majoritària -per la mateixa regla de tres!- també. No mirem els uns i els altres els errors que s´hagen pogut cometre. La recuperació de la confiança del poble valencià -en benefici de tots- està, al meu entendre, a aquest preu: en buscar tot el que ens uneix i apartar, per temps millors, les diferències que puguen haver-hi avui. És tan elemental que costa de creure que els responsables dels partits progressistes i nacionalistes del País Valencià no ho posen en marxa, ja.

One Response to “Comentari al comentari”

  1. Miquel Notari ha dit:

    Primer de tot, li agraïsc que després de tants anys, vosté senta aquest país tan a dins seu… I que parle amb tant d’enteniment!!

    Quin país tenim… aquells que encara ens l’estimem! Aprofitant les seues paraules, us informe que els nostres -sempre gloriosos- governants han llançat la campanya “SOM COMUNITAT” (www.somcomunitat.es). Com em deia un amic, ell sempre ha sigut “comunitat”: Viu a una comunitat de veïns, paga rebuts a la comunitat de regants… Tot el que saben dir-nos és que “som comunitat”… Ep! Ara, ja ni tan sols “valenciana”, s’han venut fins i tot el gentilici (que els destorba).

    Quanta raó, Àngel! I ho fan també perquè aquesta dreta nostrada manté una lluita permanent per “les nostres senyes d’identitat” (com els agrada dir i repetir això). Així que no abaixen la guàrdia ni un segon i si hi havia algú que pensava que “SOM UN PAÍS”, doncs cal recordar-li que no, que som “una comunitat de les que es porten bé i ballen els nanos”.

    Bé, allò de la suma dels progressistes… El País Valencià el tenim prou malet i ací hi ha molta gent que ni “s’entera”. En conec que no paren d’anar a Madrid “a formar-se”. I què n’esperen? Clar, amb aquesta gent que es forma políticament a Madrid… ens cal fer molta i molta pedagogia… Sempre ho pensat: Formar-se políticament a Madrid? Per què no fan cursos a París? Per què no fan cap a Londres, Berlín, Roma,
    Àmsterdam o Estocolm?

    Però, com vosté diu: Hem d’arrimar tots (i totes) el muscle.
    Molta sort!

Leave a Reply