No fa falta dir que estic molt d´acord amb el comentari que ha penjat l´amic Miquel Notari al meu article del 23 d´aquest mes, La batalla del valencianisme. Hi ha un moment que indignat, s´exclama:
“A vore, que el cacau que han muntat estos tipos és LA CONSTRUCCIÓ D’UNA IDENTITAT VALENCIANA BASADA EN UNA ANTIIDENTITAT (CATALANA)… Com pot anar un poble avant així? O siga que la meua identitat valenciana hauria de ser: “yo no soy catalán” i repetir-ho mil vegades i ja tinc una identitat; ELS VALENCIANS HEM DE TINDRE UNA ANTIIDENTITAT.”
Miquel, evidentment que no pot anar un país avant així. És justament el que pretenen! Per això jo que durant el franquisme, les circumstàncies m´han portat a treballar, en el que he pogut, per Catalunya i ho tornaria a fer mil vegades, he decidit per no acabar esquizofrènic ser “Valencià” a seques. L´orígen del poble valencià d´avui és el que és, la llengua que parlem al País Valencià la parlen a Catalunya, a Andorra, a les Illes i al sur de França. Això, encara que alguns no ho admeten, tothom ho té clar. I fins ells, perquè no poden fer altrament, celebren l´entrada del rei català a València (quina incongruència per part d´ells!). No li donem més voltes. Els valencians no ens hem de defensar de ser catalans o anti catalans. Això és el que volen, entretenir-nos amb això; és el truc que han trobat. Som el que som, som valencians.
Ells, la dreta valenciana, són espanyolistes i anti catalans fins al paroxisme, fins al grotesc i això la gent de bona fe ho intueix i el “cacau muntat” és per tapar interessos polítics inconfessables. La seua identitat és el seu espanyolisme de dreta i tenen tot el dret de ser-ho i de sentir-se la província (perdó, la Comunidad, o la Comunidad-Reino) més… tot el que vulguin! I també de no saber el que volen -a part de que no puguem alçar el cap com a país- i fer el ridícul més espantós reclamant -sense més- el que demanen els veïns al seu estatut!
A partir d´ací, que no vinguen a donar-nos, com impúdicament ho intenten, lliçons de res, i menys de valencianisme i tampoc de democràcia (sí, també pretenen ser amants de la llibertat, quin sarcasme! Totes les lleis ampliant els drets i les llibertats dels ciutadans s´han votat amb el seu vot en contra).
Nosaltres som valencians i com a tals, valencianistes i contraris als qui han negat el nostre país i mai han tingut la voluntat de recuperar-lo, de construir-lo, al contrari, l´han negat, i menyspreat. S´han burlat de la seua llengua de la qual reneguen i que no utilitzen ni “en la intimidad”, i encara menys socialment.
El problema és que després de quaranta anys de dictadura, han pogut portar a les seues tesis incultes, violentes, allunyades del mínim sentit de racionalitat, una majoria del poble valencià. I l´hem de recuperar; hem de portar el poble valencià al valencianisme polític. Un valencianisme polític que al País Valencià, contràriament al que passa a Catalunya amb el catalanisme -per sort o per desgràcia- no és socialment transversal i només pot ser que progressista. Buscar, ara per ara, la transversalitat al P.V, al meu parer, és perdre el temps i partidaris.
I si en aquest procés de recuperació, el nacionalisme valencià té un gran paper a jugar, l´esquerra majoritària -per la mateixa regla de tres!- també. No mirem els uns i els altres els errors que s´hagen pogut cometre. La recuperació de la confiança del poble valencià -en benefici de tots- està, al meu entendre, a aquest preu: en buscar tot el que ens uneix i apartar, per temps millors, les diferències que puguen haver-hi avui. És tan elemental que costa de creure que els responsables dels partits progressistes i nacionalistes del País Valencià no ho posen en marxa, ja.
Primer de tot, li agraïsc que després de tants anys, vosté senta aquest país tan a dins seu… I que parle amb tant d’enteniment!!
Quin país tenim… aquells que encara ens l’estimem! Aprofitant les seues paraules, us informe que els nostres -sempre gloriosos- governants han llançat la campanya “SOM COMUNITAT” (www.somcomunitat.es). Com em deia un amic, ell sempre ha sigut “comunitat”: Viu a una comunitat de veïns, paga rebuts a la comunitat de regants… Tot el que saben dir-nos és que “som comunitat”… Ep! Ara, ja ni tan sols “valenciana”, s’han venut fins i tot el gentilici (que els destorba).
Quanta raó, Àngel! I ho fan també perquè aquesta dreta nostrada manté una lluita permanent per “les nostres senyes d’identitat” (com els agrada dir i repetir això). Així que no abaixen la guàrdia ni un segon i si hi havia algú que pensava que “SOM UN PAÍS”, doncs cal recordar-li que no, que som “una comunitat de les que es porten bé i ballen els nanos”.
Bé, allò de la suma dels progressistes… El País Valencià el tenim prou malet i ací hi ha molta gent que ni “s’entera”. En conec que no paren d’anar a Madrid “a formar-se”. I què n’esperen? Clar, amb aquesta gent que es forma políticament a Madrid… ens cal fer molta i molta pedagogia… Sempre ho pensat: Formar-se políticament a Madrid? Per què no fan cursos a París? Per què no fan cap a Londres, Berlín, Roma,
Àmsterdam o Estocolm?
Però, com vosté diu: Hem d’arrimar tots (i totes) el muscle.
Molta sort!