Ha mort el pintor i gran amic Francesc Espriu. El títular que encapçala aquestes línies és emprat de la seva biografia escrita per Zeneide Sardà. És una amistat d´uns 50 anys la que m´unia a Espriu, des de que ens vam conèixer a l´exili a París i que ha continuat tots aquests anys a Barcelona. Com a home entranyable d´una vitalitat i d´un optimisme a tota prova, la mort d´Espriu representa pels seus amics una pèrdua irreparable i com artista, com a polític i ciutadà compromès, Francesc Espriu deixa un gran buit en la nostra societat. Una societat que -no puc deixar de dir-ho en aquests moments- no li ha brindat el reconeixement que com a lluitador per les llibertats de Catalunya però sobretot com artista, la seva figura es mereix.
Em sap molt de greu.