En primer lloc, als valencians no ens ha de sorprendre, ni tampoc indignar. El comportament d’aquesta gent del Partit Popular respon a la lògica de les coses. I és al poble valenciàde refusar no deixarse- manipular. En un primer temps obertament, el del “blavero” González Lizondo, i més tard dissimulant un poc més el Partit Popular i aprofitant tots dos la incultura generada per quaranta anys de dictadura franquista van arribar a voler fer creure que el valencià i el català no eren la mateixa llengua i, ells tan espanyolistes,van estar a punt de fer fer a tota Espanya el ridicul al pretendre enviar a Bruxelles dues versions d’una mateixa llengua! Com si Belgica hagués volgut enviar el belga i el francés! Va salvar la situació el president Maragall oferint a Rodriguez aZapatero la possibilitat d’enviar a Europa una sola versió, la de les variants valencianes.
No permetem que confonguin el poble valencià. Ni Ací, en aquesta ocasió ni en cap, mai ha hagut “imperialisme català”, solament i exclusiva espanyolisme militant per part d’uns valencians que han renegat de ser valencians i deixat de parlar la pròpia llengua
Ens consta que molts valencians autèntics miren TV3; probablement més dels que sintonitzen la radió. Però aquesta no és la qüestió. La qüestió és la voluntat del PP de tallar fins a l’arrel, en democràcia, allò que els seus avantpassats van abolir per les armes, unes relacions de bon veïnatge entre gent que comparteix una ateixa llengua i una cultura democràtica ,i la possiblitat que els valencians poc a poc s’adonin i puguin ser conscientsde tot el que els uneix als catalans. No és gens casualitat que les dues societats es van trobar a la mateixa trinxera en defensa de la legalitat republicana mentre els hereus de “los nacionales” no tenen més obssessió que separar i evitar tota possibilitat d’apropament entre valencians i catalans; i per això estan disposats, a l’època de la globalització i de les comunicacions a escala planetària, a l’absurd de privar els valencians, primer de la televisió i ara de la radio en una llengua que és la seua!
Actualment el govern de Camps, immers en les seves implicacions del cas Gürtel , no troba res millor a fer que amenaçar de multar Acció Cultural, la proprietària, per cada un dels emissors sufragats per subscripció popular, amb que es fan arribar les emissions al Pais Valencià. AccióCultural, o apaga els gols de Puyal, o haurà de pagar 5000.00 euros de sancció que com diu ACPV no poden de cap de les maneres assumir. I mentre això passa, LuisUlibarri, l’empresari de la contrucció vinculat al cas Gürtel participa de Punt Radio que emet sense llicència a través d’un emissor propietat de Radio Televisió Valenciana que no els cobra –fins el moment- els serveis prestats.
Així mateix no hi ha manera que la Conselleria de Justícia faciliti la llista dels requirimentsque diu haver enviat a les 88 radios que emeten sense llicència, com tampoc els de la xarxa de Ràdios Municipals que agrupa tretze emissores municipals, la majoria de les quals també emeten sense llicència i de les quals tampoc es tenen notícia dels requeriments enviats. És el regne de l’arbitrari més absolut. Fins a quan? Fins que els valencians ho tolerem.
La sort que tenim és que , per alguns que no poden fer altrament la moda és jugar a la democràcia perquè vui en dia els sublevaments militars ja no es porten, el darrer fracassà el 23 F del 1983.
Àngel, com es nota que estàs ben viu!
D’un costat et diré que Catalunya Ràdio sí té una audiència apreciable al País Valencià… Si més no a l’àrea de la Plana de Castelló, el Maestrat, l’Horta i els voltants de la ciutat de València, les Riberes, l’àrea de l’Alacantí i el Baix Vinalopó… Que és on hi arriben els repetidors. Estudis de la Universitat Jaume I de Castelló xifren l’audiència habitual de Catalunya Ràdio en un 16% de la població de Vila-real… Estranyament, tres vegades més d’audiència de la que té la ràdio pública valenciana, Ràdio Nou…
Realment és estrany que hi haja tres vegades més d’audiència de la ràdio pública del país veí que del propi… Però clar, la credibilitat ho és tot per a un mitjà de comunicació. Quan no fa efecte la propaganda i la gent se sent lliure per a escoltar l’emissora que troba més propera (encara que estiga a Barcelona), aleshores cal aplicar mesures més dràstiques: El tall de l’emissió… “Todo el mundo al suelo”…
Sap que passa? Que som lliures i ja no valen talls… Hi ha de tot… Ràdio per internet… Em recorda a aquelles dictadures autàrquiques del passat… Per cert, algú ha demanat permís d’emissió a “Coast Fm” a la comarca de la Marina, tota en anglés únicament?? O ara toca allò de “abans anglesos que catalans”?