Es parla molt de reordenar el sistema financer mundial. Pels que no entenem massa d´economia solament entenem que no s’entra al fons de les qüestions i es diuen moltes vaguetats.
Sens dubte s´ha d´establir el seu control però el sistema financer mundial és molt sistema! Ara bé, per què no començar a legislar sobre el control de les empreses, un tema al meu entendre més abordable? Per què no, en el camí d’establir més justícia social, no es comença a atacar el sacrosant secret empresarial? En l´aspecte tècnic és evident que les empreses necessiten preservar els seus secrets i en l´econòmic, en certa mesura també. Però posats a voler crear sistemes de controls financers mundials per què no començar per l’empresarial que té un caràcter més domèstic i més concret.
Que jo sàpiga en la gestió d´una empresa entren tres elements principals: la remuneració del capital, la remuneració del treball i els fons d´inversió per assegurar la continuïtat i l´expansió amb fons propis o endeutament. Es coneixen els percentatges idonis entre aquests elements per assegurar el bon funcionament de les empreses? Es podrien fixar límits raonables entre aquests tres elements, per arribar a més justícia social sense posar en perill les empreses? Es podria controlar la veracitat de les declaracions obligatòries dels percentatges d´aquests elements que apliquen les empreses?
Es possible que estigui descobrint la sopa en all i que sobre el paper -donat que de la necessària transparència empresarial ja se´n parlava el Maig del 68- la netedat probablement existeix i es coneixen les dades i no hi ha abusos.
Si es coneixen les dades com si no, és d´això que ens haurien de parlar els experts i els periodistes. Segur que els ciutadans comprendríem millor de què es tracta quan es parla de política i qui defensa qui i què.
Publicat a Nou Cicle-L’HORA . 01/07/2009