L’altre dia, en unes de les seves pàgines, El País donava la notícia que la Reserva Federal dels Estats Units ha hagut d´injectar a l’American Internacional Grup (AIG), la més gran asseguradora del món, 85.000 milions de dòlars (60.049 milions d’euros!) per evitar la seva fallida. L’auto regulació dels mercats consisteix en privatitzar els beneficis i nacionalitzar les pèrdues! Sí! És un tòpic, però també una veritat com una casa! I el cinisme d´aquesta gent sols està a l´altura de la nostra apatia.
Creu J.J López Burniol que desprès de la caiguda del mur de Berlin, quan els EEUU van quedar com la sola superpotència mundial, el capitalisme va abandonar les normes i que cal que torni a la norma. El capitalisme, amic Burniol, no té normes, o millor dit, té les seves i són les que considera que corresponen a cada moment del seu desenvolupament. O, a cas, l’explotació dels nens al segle XIX -per donar només un exemple- no eren normes?
Però tornem a les xifres. Dues pàgines més endavant, el mateix diari donava una altra notícia: el president i conseller delegat del banc inversor Merrill Lynch, un tal senyor John Thain i el cap d´intermediació (com diria Juan José Millás, que dimonis voldrà dir intermediació) el senyor Thomas Montag, cobraran més de 47 milions de dòlars (32,8 milions d´euros) en el cas de ser acomiadats o si “el consell de Bank of America decideix concedir-los responsabilitats menors a les que tenien, un cop es completi la compra del banc d´inversió”. Més que un blindatge, això sembla un refugi antinuclear.
I El País encara ens dona més informació sobre el tema: aquest senyor Thain que era el principal executiu de la Borsa de New York, va estar contractat per Merrill Lynch solament el passat mes de desembre per remplaçar un tal Stan O´Neill, i durant aquest breu període de temps, el valor del banc d´inversió s´ha desplomat en més d´un 70%. Per la seva part, el senyor O´Neill, a l’haver d’abandonar Merrill Lynch, s´embutxacà 161 milions!
El diari no relaciona les notícies, però ho farem nosaltres per això d´intentar comprendre alguna cosa del que està passant.
Ã’bviament no hi ha relació de causa a efecte entre les indemnitzacions de Merrill Lynch i la situació de l’AIG, ni tampoc traurem la conclusió que hem descobert el rovell de l´ou de la crisi… o el per què la filla de Monsieur Jourdain és muda.
Solament ens permetrem constatar que hi ha uns executius que cobraran si són acomiadats o si els hi fan “mobbing” a la seva nova empresa, una indemnització que arriba a la meitat d’un capital que permet salvar un grup financer de la magnitud de l´AIG, i que un altre executiu es consola del seu acomiadament amb una quantitat que quasi triplica aquesta xifra!
És tan extraordinari i difícil d’assimilar com recórrer els 27 km de l’accelerador de partícules en un mil·lisegon.