De les diferents qüestions platejades per Josep Ramoneda als seus darrers articles d’ El País, la que més afecta l’esquerra és la que concerneix el PSC: “La esquerra catalana es reconstruirá amb el PSC, però no des de el PSC” observa justament Ramoneda”.
Com els periodistes i els polítics no tenen per costum precisar les coses, intentarem fer-ho els simples ciutadans definint allò que seria desitjable que no passés però que probablement passarà a partir del dia 26.
Arran dels resultats de les eleccions del 25/N la primera cosa que haurà de fer el PSC és la convocació d’un Congrés extraordinari amb a l’ordre del dia, la re fundació del partit, com ja han reclamat alguns militants. Aleshores es veurà, com no pot ser altrament, que continua existint en el socialisme català les dues famoses ànimes. I desprès de que tot augura una derrota sense pal·liatius, els que “han portat el partit al desastre actual se’n hauran d’anar a casa” com també senyala Ramoneda; I si no fora així, la lògica i l’ètica política exigiran que el Congrés acabi amb la creació d’un nou partit; és el preu a pagar per tots aquests anys d’imposicions i errors. D’haver-hi dos partits, cada un tindrà la seva tasca particular; la tasca de l’actual, i no és segur que interessi fer-la, serà d’intentar recuperar la credibilitat als ulls de la ciutadania de que és un partit sobirà que pren les seves pròpies decisions. La tasca del partit nou serà d’evitar la dispersió per realitzar a totes costes des de la base, la unió de les esquerres de Catalunya que la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut va dinamitar. Car, independentment de com acabi el procés actual que s’ha accelerat a partir de la manifestació del 11 de setembre, status quo, independència o, federalisme (sense federalistes a l’altre costat!) la única cosa que queda clara és que una societat com la catalana no pot entregar el país a l’hegemonia de la dreta i les esquerres han de recuperar el lloc que no haurien d’haver perdut mai, i això per dues raons essencials, per la crisi social desprès de l’econòmica en la que estem immersos, i per la realització de les reformes constituents que la nova situació exigirà.
Fa uns dies ecrivia aquí mateix: “Després de tants anys de militància, més que ser fidel a una direcció majoritàriament decebedora, he optat per triar la fidelitat a mi mateix i als anys de militant votant per darrera vegada al PSC en la seva direcció actual.
Doncs no, permeteu-me que rectifiqui. Desprès d’una llargua reflexió, he arribat a la conclusió que la millor solució per avançar-se a la situació post electoral que haurem d’afrontar, és votar el 25/N un partit d’esquerres que estem segurs de que no renunciarà per a Catalunya al dret a decidir:
Així doncs diumenge votarem IC-V a la espera que el socialisme de Catalunya retrobi les seves essències fundacionals.