El nacionalisme català, en lloc de fer tot el que cal per fer entrar les seves tesis per la porta, ho intenta -com sempre- colar-les per la finestra, i així ens va.
Aquesta actitud la trobem tant a l’Estat espanyol com a Europa, en un joc de politiqueria barata a que allunya el ciutadà de la política i dona als seus adversaris excuses per obviar la.
Aquí, tots sabem que mentre no es canvie la Constitució, el dret a decidir s’aplicarà -si s’aplica- a nivell de l’Estat o com diuen ells “de todos los españoles”. La tasca doncs hauria de consistir en un primer temps en desfer aquesta trampa i no llançar-se a fer brindis al sol solament cridant sense més “Tenim el dret a decidir”. És necessàri abans concentrar forces per exigir canvis en la Constitució, incorporant-hi una mesura elemental i precisa, objectivament entenedora pels electors, i indiscutiblement democràtica: el dret per una nacionalitat a autodeterminar-se mitjantjançant un referèndum afectant únicament els ciutadans del seu territori. La demanda tindria com a mínim l’avantage de retratar els dos grans partits espanyols majoritaris que fins el moment s’hi oposen però que no ho podrien fer refugiant-se en cap valor democràtic.Igualtat en drets individuals, tota, col·lectius, parlem-ne.
Sí, ja sabem que fins ara, Interpretant la Constitució, uns membres desprestigiats del Tribunal Constitucional han pogut canviar, a posteriori, uns punts essencials de l’Estatut, precisament el del reconeixement de la nacionalitat catalana, ridiculitzant a tres institucions de l’Estat, el Parlament català, l’espanyol, el Senat, i un referèndum!I en lloc d’insistir per aquesta via i exigir l’aplicació de l’Estatut votat, els partits catalans en possessió moral de la raó , han decidit passar pàgina, i a continuació els partits nacionalistes s’han inventat un nou eslògan “el dret a decidir” amb les limitacions que hem explicat però que els dona corda per entretenir un temps més el personal, que és en fí de compte el que sembla que pretengui tothom!
Aquesta és l’actuació política que constatem aquí, a l’interior, però a Europa tres quarts del mateix.
Una proposta de Ramon Tremosa CiU, Oriol Junqueras(ERC) i l’ecosocialista Raül Romeva, integrants d’un front comú per la defensa de l’oficialitat de la llengua catalana a Europa pretén aprofitar una esmena a l’ingrés de Croàcia a la UE el 2013, i la incorporació del croat a les llengües oficials a Europa per fegir-hi també de retruc (sempre la mania d’entrar per la finestra!) el català que és la tretzena llengua més parlada a nivell europeu, amb més de 10 milions d’habitants. Aquests diputats demanen “fer pinya” però comencen per no invitar a la també diputada europea Maria Badia del PSC que forma part d’aquest front comú pel català a Europa. “No solament no ens han convidat a afegir-nos a l’esmena, sinó que ni tan sols ens han informat” ha dit el Raimon Obiols que pensa que aquesta gent creu que no necessiten el suport dels socialistes perquè ja tenen el dels populars, que són els socis de CiU a Catalunya.
Tanmateix Obiols considera que “no té sentit barrejar el reconeixement del català a Brussel·les amb l’adhesió de Croàcia. Els autors de l’esmena disposen amb els populars d’una majoria de 405 escons. És impensable però que Vidal Quadras i el seu grup parlamentari donin suport a l’esmena reclamant el català llengua oficial a Europa. Un cop més, volada de coloms, o si es vol ser indulgent, un simple exercici d’agit-prop .
El PSC, amb el PSOE, ja va rebutjar el juny passat al Congrés la mateixa proposta per aprofitar la incorporació del croat a les llengües oficials de la UE per incloure-hi també el català. El PSOE té cinc eurodiputats més a la comissió, entre membres de ple dret i suplents, que podrien participar en el debat: la mallorquina Teresa Riera, l’asturiana María Muñiz, els andalusos Carmen Romero i Luis Yáñez-Barnuevo i el madrileny Emilio Menéndez del Valle. El PP en té quatre, a més de Vidal-Quadras: Jaime Mayor Oreja, Francisco Millán Mon, Antonio López-Istúriz i José Ignacio Salafranca. Tremosa, Junqueras i Romeva no formen part de la comissió i només podrien votar l’esmena si s’aprova i arriba al ple.
La mala jugada dels nacionalistes envers els seus companys socialistes integrants també del front comú per la defensa de l’oficialitat de la llengua catalana a Europa no ha de ser motiu de no començar a aplicar, a l’espera de rrecuperar al congrès del PSC el grup propi a Madrid, el vot positiu dels diputats catalans en assumptes d’interès per Catalunya.