Sovint he assenyalat el procediment d´alguns comunicadors que no poden emetre una opinió sense equilibrar-la amb una opinió contrària. O l´altre recurs que consisteix, sota l´aparença d´una equanimitat anunciada, atacar un concepte determinat. Aquestes dues maneres de procedir creiem trobarles a l´article El laïcisme com a actitud vital que Juan-José López Burniol publica a El Periódico.
L´autor atribueix l´arrel del laïcisme a l´Evangeli: “Doneu al César el que és del César i a Déu el que és de Déu”. Home per què no? El catolicisme no s´ha mantingut dos mil anys dient ximpleries. És un mandat, -el de “Doneu al César…”- que s´oposa a tots els fonamentalismes”¦ “el islàmic i els altres” diu Burniol.
I els “altres” són la intolerància clerical (difícilment no parlar d´ella) i”¦ la laica! “La intolerància clerical -escriu Burniol– té una història de segles, està lluny d´haver-se acabat i ha estat i continua sent denunciada i objecte d´escarni” (a la fi, una víctima, vagi!). “La intolerància i l´envaniment laïcista són més recents, però en diferents ocasions han demostrat ser igualment agressius, al marginar els catòlics en un gueto reservat als ciutadans de segona.”
“Més recent”, serà a Espanya, amic López Burniol, perquè a França fa més de dos segles que va començar no l´envaniment laïcista, sinó la lluita contra la intolerància religiosa. I fa uns cent anys que per bé de l´Església en els seus principis i del conjunt de la ciutadania, va triomfar el laïcisme, i que catòlics com Georges Bernanos, François Mauriac, Georges Duhamel, per no citar que aquestes tres personalitats de la literatura i de la societat del seu temps, van passar, segons vostè, a ser ciutadans de segona marginats en un gueto!
No amic Burniol, un article com el vostre en una Espanya i una societat que encara s´estan buscant, després de quaranta anys de nacional-catolicisme, no és de rebut en un intel·lectual amb l´audiència que teniu. Dieu que “la laïcitat no és un principi filosòfic, sinó una actitud vital o, si es vol, un hàbit mental”; potser sí, però el que no és filosòfic i sí ideològic, és el vostre discurs.
El mal és que discursos semblants que formen opinió, avalats per grans personalitats com vostè, en trobem a profusió als grans mitjans de comunicació -i no ara, sinó de sempre- mentre que les rèpliques com aquesta són comptades i a més, en mitjans generalment modestos.
No ho havia pensat fins llegir aquest darrer article vostre. No disposo de la més mínima indicació malgrat seguir amb interès els vostres escrits, sempre intel·ligents, però consideraria lògic que fóssiu seguidor de San Josemaria Escrivà de Balaguer. Com podeu imaginar, no és cap pecat, però de ser membre de l´Ordre entendria el fil conductor i algunes manifestacions de la vostra activitat pública que per ara no em quadren.
Rèpliques sempre hi ha, però, de persones com ara jo mateixa que no soc ningú reconegut i no crearé opinió mai; és més, serè una vulgar pocasolta que no sap del que parla.
Molt a penar meu, els personatges respectats i reconeguts que si que podeu crear opinió pequeu de savis, i tot savi és massa prudent i modest, i passa de banalitats i ximpleries sense caps ni peus com aquest article (als ineptes no els fa por res). Potser si sense baixar el vostre nivell us agaféssiu com una fita canviar tot allò que sabeu que cal canviar, aquestos altres personatges no tindrien res a fer…
Potser el titular inicial “El laïcisme un nou fonamentalisme?” podia prestar a confusió si bé en el cos de l’article tot quedava clar. Espero que el nou titular la tregui.
Amic Àngel,
Amb una mica de retard però, llegeixo el teus escrits. Ara li toca al tema de la laïcitat. Certament el titol no era encertat, el d’ara és millor. El tema m’interessa, pot ser perquè al nostre país està molt verd i cal anar-ho treballant. És un tema fonamental
perquè a partir d’ell s’escriuran les lleis d’una manera o d’una altra. No solament aquelles que pertanyen a l’ambit religiós. El meu terme LAIC, prové del grec LAOS. Es refereix al poble, als habitants en un lloc i un moment, per damunt de la situació politica o religiosa. Per damunt però no ho exclou. El terme LAIC o LAICITAT quan li atorguem l’origen llati de LAICUS es refereix unicament al ambit de la religió i s’aprofita per deslegitimar la idea el qui la sosté .
Veiem aleshores , un Sarkozy parlant amb un Benet inventant la ” Laicitat positiva” i
amb això ,el seu contrari: la “laicitat negativa”. Els laics francesos contents i els “catós” també.
La laicitat es basa en el pricipi del respecte. El fonamentalisme en la possessió d’una única veritat. És el seu contrari.
Una abraçada.
[…] m’estranyaria perquè com molt bé diu l’amic Enric Benages en un comentari a un altre article: “La laïcitat es basa en el pricipi del respecte”. I jo afegiria, i no en la llei del […]