El paper històric del president Montilla

montillapalau

Des de que José Montilla va ser elegit president vaig escriure ací mateix que m’inspìrava confiança. Dençà, les seves declaracions i els seus actes, abans i desprès de la sentència del Tribunal Constitucional han corroborat la meva opinió i es pot constatar un cop més amb les seves darreres declaracions fetes a les portes de les eleccions al diari El Períodico . S’hi pot estar més o menys d’acord amb aquestes declaracions però la conclusió és que l’elector pot saber a què atendre’s. Hi declara que la sentència sobre l’Estatut és  un “fracàs” per al PP i alhora, expressa la seva indignació amb el Constitucional. Considera que “l’Estatut és un símbol, i la sentència una agressió que afecta la dignitat del país i fa un gran favor a “separatistes i separadors”, i afegeix : “Al llarg de segles han canviat fronteres, paísos i imperis. No sé que passarà a Catalunya d’aquí 50 anys”. Per la seva part, ell defensa l’Estatut votat pel Parlament, les Corts espanyoles i el poble català. Esquerra Re publicana opta per la independència, i CiU, co sempre, juga a “esquivar el bulto“. José Montilla en el seu paper de President de la Generalitat confia en forjar la unitat catalana en defensa de l’Estatut. ” La unitat per defensar allà el que acordem aquí”. I això malgrat Que segons sembla, Rodríguez Zapatero “dóna per acabat el procés de descentralització“. I aquí tenim el quid de la questió.

Per canviar la Constitució no hi ha actualment majoria suficient però el paper històric d’un president de la Generalitat com José Montilla podria ser de preparar l’opinió catalana, encapçalar des de Catalunya i sentar les bases del federalisme de l’Estat  al programa del socialisme espanyol i català. Seria la manera d’una vegada per sempre de d’obrir o tancanr portes deixant, no sé si definitivament,  de majejar la perdiu en el tema de l’organització territorial d’aquest malaguanyat i inacabat Estat plurinacional. Amb el seu curriculum i la seva posició només li faltaria al president Montilla la voluntat,  l’ambició personal i el coratge polític necessari per intentar-ho.

Leave a Reply