Antoni Castells acaba de publicar un article al diari ARA que cap ciutadà, i si a més és votant del PSC, no pot deixar de llegir abans de les eleccions. Ens identifiquem totalment amb el que s’hi diu perquè per primera vegada trobem en una veu autoritzada d’un polític com Castells el que hem anat dient i escrivint una sèrie de simples ciutadans entre els que tenim la satisfacció de encontrar-nos. Per a Castells, “ara, la prioritat immediata (crisi a part naturalment) és aconseguir que al Parlament de Catalunya hi hagi una àmplia, una inqüestionable majoria que es pronunciï a favor de la celebració d’un referèndum, d’una consulta o com se n’hagi de dir, en que els ciutadans de Catalunya ens puguem expressar sobre el nostre futur en relació amb Espanya. Aquesta és la prioritat i aquest és l’objectiu immediat. No cal confondre’ns ni confondre”. I això va dirigit tan a Pere Navarro que a Artur Mas a qui Castells reprotxa “d’haver comès un error infantil i lamentable de dir que el referèndum es faria dins o fora de la legalitat”,. “Una legalitat que, s’hauria de modificar si calgués per fer possible la solució dels problemes i no utilitzar-la per fer-la impossible”, Aquestes no poden ser considera Castells, “unes eleccions plebiscitàries a favor d’una persona , ni a favor d’un partit que tracti de monopolitzar la voluntat d’afirmació nacional del nostre poble” (…)
D’altra banda Castells emplaça al PSC a situar-se a on ha d’estar i que no pot ser a cap altre lloc que “entre la majoria dels ciutadans de Catalunya que volen expressar-se lliurement sobre la relació de Catalunya amb Espanya. Aquest lloc és, diu, “ el lloc que correspon al PSC de Joan Reventós i deMontilla. Al PSC que va fer del seu compromís amb la causa nacional de Catalunya i amb la llibertat i igualtat de tots els seus ciutadans la seva raó de ser (….) El PSC ha de ser capaç de recuperar la centralitat que mai hauria d’haver perdut. (…) la direcció del PSC no pot anar a aquestes eleccions sense pronunciar-se explícitament sobre el tema fonamental que està en joc en aquestes eleccions de saber si estarà entre aquells que al Parlament de Catalunya votaran de manera favorable a aquesta consulta.”
I Castells acaba el seu article dient “emplaço a Pere Navarro i invito a amics i companys que pensin com jo a fer el mateix, a pronunciar-se clarament i favorablement sobre aquesta qüestió. Per poder votar per ell.”
No voldríem ser grandiloqüents però amb aquest article i l’opció que brida al PSC d’esmenar el seu error d’haver-se situat fora dels partits favorables al dret a decidir de Catalunya, Castells possibilita a molts dels electors socialistes l’ocasió de continuar votant socialista. El compromís per part del PSC de votar al Parlament amb els partits favorables a un referèndum s’haurà de formalitzar inequívocament i de manera solemne.
Que el govern espanyol no l’autoritzi o el català no faci el pas, serà qüestió dels dos governs i del poble de Catalunya com ha de ser.