El valencianisme republicà

  1. L’amic Francesc Balanzà, un estudiós del meu poble que disposa d’informació interessant sobre Foios i la nostra guerra  incivil m’ha proporcionat una nota biogràfica sobre el militar i membre del Partit valencianista d’Esquerres Uribarri Barutell (Burjassot, 23 de novembre de 1896- Veracruz, 6 d’octubre de 1962) que publiquem  tot seguit desprès de recordar  la dedicatòria  que el mateix  Uribarri va enviar a qui fou durant la guerra el seu comissari polític a la 46e brigada mixta , Josep Castanyer i Fons, i les paraules que  li va adreçar també a Josep, Primitiu Gómez,  el qui  va ser  director del Museu de Ceràmica González Martí del Palau de Dos Aigues:  “Malgrat que la seu de Lo Rat Penat va ser requisada per un comitè revolucionari el 1936, es van poder salvar els quadres, fons documentals i arxius : “De lo Rat Penat me diuen que és gràcies a Lluís Cebrián Ibor i Josep Castanyer Fons, que feren tornar ço que s’havien endut, s’han salvat per ara, i que volen reorganitzar allò.”
No sobren tampoc, per completar el que fou el valencianisme polític republicà aquestes paraules de Primitiu Gómez :” Martí que més tard serà director del Luseu de Ceràmica González Martí del Palau de Dos Aigues: “I un altre fet revelador  sobre Josep Castanyer : “Malgrat que la seu de Lo Rat Penat va ser requisada per un comitè revolucionari el 1936, es van poder salvar els quadres, fons documentals i arxius tal com ho ha deixat escrit Nicolau Primitiu: “De lo Rat Penat me diuen que és gràcies a Lluís Cebrián Ibor i Josep Castanyer Fons, que feren tornar ço que s’havien endut, s’han salvat per ara, i que volen reorganitzar allò.” – See more at: https://duntempsdunpais.cat/#sthash.kNfPoskb.dpuf
I un altre fet revelador  sobre Josep Castanyer : “Malgrat que la seu de Lo Rat Penat va ser requisada per un comitè revolucionari el 1936, es van poder salvar els quadres, fons documentals i arxius tal com ho ha deixat escrit Nicolau Primitiu: “De lo Rat Penat me diuen que és gràcies a Lluís Cebrián Ibor i Josep Castanyer Fons, que feren tornar ço que s’havien endut, s’han salvat per ara, i que volen reorganitzar allò.” – See more at: https://duntempsdunpais.cat/#sthash.kNfPoskb.dpuf
un altre fet revelador  sobre Josep Castanyer : “Malgrat que la seu de Lo Rat Penat va ser requisada per un comitè revolucionari el 1936, es van poder salvar els quadres, fons documentals i arxius tal com ho ha deixat escrit Nicolau Primitiu: “De lo Rat Penat me diuen que és gràcies a Lluís Cebrián Ibor i Josep Castanyer Fons, que feren tornar ço que s’havien endut, s’han salvat per ara, i que volen reorganitzar allò.” – See more at: https://duntempsdunpais.cat/#sthash.U7heBix5.dpuf
I un altre fet revelador  sobre Josep Castanyer : “Malgrat que la seu de Lo Rat Penat va ser requisada per un comitè revolucionari el 1936, es van poder salvar els quadres, fons documentals i arxius tal com ho ha deixat escrit Nicolau Primitiu: “De lo Rat Penat me diuen que és gràcies a Lluís Cebrián Ibor i Josep Castanyer Fons, que feren tornar ço que s’havien endut, s’han salvat per ara, i que volen reorganitzar allò.” – See more at: https://duntempsdunpais.cat/#sthash.kNfPoskb.dpuf
un altre fet revelador  sobre Josep Castanyer : “Malgrat que la seu de Lo Rat Penat va ser requisada per un comitè revolucionari el 1936, es van poder salvar els quadres, fons documentals i arxius tal com ho ha deixat escrit Nicolau Primitiu: “De lo Rat Penat me diuen que és gràcies a Lluís Cebrián Ibor i Josep Castanyer Fons, que feren tornar ço que s’havien endut, s’han salvat per ara, i que volen reorganitzar allò.” – See more at: https://duntempsdunpais.cat/#sthash.U7heBix5.dpuf
I un altre fet revelador  sobre Josep Castanyer : “Malgrat que la seu de Lo Rat Penat va ser requisada per un comitè revolucionari el 1936, es van poder salvar els quadres, fons documentals i arxius tal com ho ha deixat escrit Nicolau Primitiu: “De lo Rat Penat me diuen que és gràcies a Lluís Cebrián Ibor i Josep Castanyer Fons, que feren tornar ço que s’havien endut, s’han salvat per ara, i que volen reorganitzar allò.” – See more at: https://duntempsdunpais.cat/#sthash.WAlPsJTP.dpuf

 

-Aprofitem l’ocasió també  per donar desprès de la nota sobre  Uribarri, una entrevista feta a Josep Lluis Bausset al’ocasió del seu centenari on,  parlant del Partit  Valencianista d’Esquerra d’Esquerra cita, -com no!- els germans Josep i Angeli Castanyer i t, per primera vegada en un escrit, Del tercer germà, Aureli, que no pogué embarcar cap a l’exili, fou fet presoner i passà dos anys i mig presonat al Castell de San Fernando d’Alacant.

 

“La grafia del seu cognom també apareix sovint com a Uribarri.
Des de molt jove va encarar la seua carrera cap al camp militar, i així, als 18 anys, va anar com a soldat
voluntari a Ceuta al 1914, on romandrà fins 1916. En tornar a la península va ingressar a l’Acadèmia Militar
de Toledo, des d’on pasa a ingressar a la Guàrdia Civil i finalment és destinat a València.
A finals dels anys 1920 va escriure, amb el pseudònim “Teniente Robert”, tres obres de teatre en vers,
estrenades totes tres el 1929 al Pinazo i al Cercle Catòlic de Burjassot: El didalet de l’amor; Eh! La
xiqueta…; i Un nòvio per deu quinzets.
Durant els anys 1930, a València, va ser membre d’Esquerra Valenciana (1), on no ocupà cap càrrec orgànic
(probablemet per algun tipus d’incompatibilitat amb el seu rang de capità de la Guàrdia Civil). Així mateix,
entra a formar part de la maçoneria com tants altres militants del partit, ingresant a la Lògia Pàtria
Nova. Així mateix, va formar part de la Unió Militar Republicana Antifeixista, organització militar clandestina
i d’esquerres que havia estat creada el 1934 en resposta a la feixista Unión Militar Española, creada dos
anys abans.
Durant l’alçament militar del 18 de juliol del 1936 juga un paper capdal a la ciutat de València, organitzant i
armant les milícies a la ciutat i posant la Guàrdia Civil a les ordres de la República. Tres dies després, el 21
de juliol, i per ordre de l’alcalde de València, Josep Cano i Coloma, va ser l’encarregat de protegir la
Catedral de València i la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, què anaven a ser cremades per un
grup anarquista. Junt a un esquadró de 20 guàrdies civils i 3 bombers, sofocà algunes flames a l’edifici de
la Basílica i acordonà el perimetre establint un cordó de seguretat. Per tal de salvaguardar el patrimoni, va
traslladar la imatge de la Mare de Déu a l’Arxiu Històric Municipal.
El mateix juliol de 1936, i sent en eixe moment inspector general de les Milícies de Llevant, i segons
assegurà ell mateix, rebé a un eivissenc de cognom Tur qui assegurava comptar amb homes que
s’alçarien contra les autoritats feixistes de la illa en cas d’una intervenció militar republicana. Així comença
a organitzar la creació d’una columna d’uns 300 homes formada per milicians anarquistes, guàrdies civils,
guàrdies d’asalt i carabiners que el 7 d’agost partirien de València amb la voluntat de col·laborar amb les
milícies catalanes comandades pel capità Alberto Bayo per tal de prendre l’illa de Mallorca i alliberar les
illes Pitiüses.”

 

(1)  Del qual Josep Castanyer va ser president.

 

 

.

Més  documentació:

_- Exili dels germans Castanyer

 

-Fundació de la Casa Regional Valencianade París

Pàgina 1 de 2

Leave a Reply