He de confessar, per endavant, que m´agraden els bous al carrer. Ben organitzats i controlats, i estadístiques en ma, no tenen més perill que moltes activitats de cert risc, i en tot cas, menys que prendre el volant un cap de setmana. I els animals finalment tampoc estan massa maltractats. En alguna ocasió -en broma per descomptat- he arribat a escriure que els bous al carrer tenien una certa vessant igualitària i democràtica: cadascú hi pot trobar el seu compte. Això sí, per sentir emoció i el cuquet de la por, uns necessiten rodejar el bou fins a tocar-li les banyes i d´altres arribem al mateix estat, a cent metres i sense perdre de vista la finestra salvadora!
Que existixquen penyes i que els seus presidents -com els de qualsevol altra activitat- estiguen molt contents a ser cridats a manifestar-se i poder fer proselitisme de la seva afició, és molt comprensible. I la idea de donar la paraula, per part de l´ajuntament, a una associació veïnal no és una mala idea. El problema no està ahí. El problema, molt significatiu, està en que entre tantes possibilitats o tantes associacions com té el meu poble, i de qualitat, el primer acte del nou consistori haja estat justament de cridar una penya taurina a fer el pregó de les Festes i posar-les baix aquest reclam.
I no és casualitat. Hi han activitats que promouen el pensament, que estimulen la gent a superar-se, a obrir el seu esperit, a pensar per si soles; d´altres, a ser possible, a no pensar. I això és així des de que el món és món, o si no, que els ho pregunten als Romans: pa i jocs.
Durant dècades, en aquest país, una llosa ho xafava tot, solament tenien dret a existir aquelles activitats inofensives i respectuoses amb la pau dels cementiris, i solament estava permès un sol i únic cànon de conducta. Ara, per sort, tot és diferent; hi continuen havent aquestes activitats i associacions, però també d´altres, i totes tenen dret d´existència! No faltaria més! Ara bé, si tothom té el dret a agradar-li i practicar a títol individual l´activitat que li plau, una altra cosa molt diferent és que des de les autoritats es promoguen unes activitats o altres, és subvencione una cosa o altra.
De la mateixa manera que no és indiferent que un país estiga governat per una majoria o per una altra, per una majoria conservadora o de dretes, o per una progressista, un municipi tampoc. El pregó d´enguany, escollit pel consistori governat pel PP, és el primer acte d´una sèrie d´altres que tindran per objectiu declarat o inconscient de tornar a les “essències”, no solament en l´aspecte del divertiment, sinó en molts altres. Els pressupostos municipals poden ser destinats a unes activitats o a unes altres, a afavorir la gent a viure en plenitud, en sintonia amb els temps que vivim o en funció de les idees del passat. Sense oblidar el més important, que aquells que faciliten i intenten imposar les idees del passat -bé siguen lúdiques o morals- ho fan de cara als altres i pels altres, car molts d´ells, pel que fa a la seua pròpia existència, temps fa que per conveniència personal les han abandonat.
Però com el meu poble ha canviat, potser els hi serà difícil fer triomfar els seus propòsits. A Foios, les darreres eleccions van tornar a portar a l´ajuntament una majoria de progrés i justament per això, la situació actual de regalar la governació a la dreta no és de rebut. Els tres partits d´esquerra del meu poble -vull pensar que ho són tots tres- haurien de meditar sobre la situació creada i portar-hi remei; i quan més aviat ho fassen millor.
Levante (el mercantil valenciano) 11-09-2007