La frase de Raimon Obiols que citaJoan Tapia al seu article d’El Periódico del 4/12 i en la que diu que “la força del PSC és sumar les tres sensibilitats diferents: les d’Iceta, Ros i Elena, és una realitat com una casa. El que no pot dir Obiols per raons òbvies, em permetreu que ho afegeixi jo. Aquesta suma és la que va justificar la creació del PSC i com solament em represento a mi mateix també afegiré una altra cosa i és que la suma es va trencar al congrés de Sitges i així ens ha anat últimament; ara el que cal és reconstituir-la. Com diu Tapia, “al PSC saben que el canvi s’imposa”. No cal dir tampoc que questa suma de sensibilitats que és la imatge fidel de la societat catalana, la podeu buscar en els altres partits catalans que no la trobareu. Però no ens enganyem, el proper congrés s’ha montat amb les mateixes eines, mètodes i gent en que es va iniciar l’operació de restar en lloc de sumar i que ens ha conduit a la situació en que es troba el PSC avui. Per tant, els delegats -i ningú més- tenen a les mans la possibilitat de votar i canviar les coses , i hauran de votar més que per aquest o altre candidat, per resolucions i mandats concrets que lligui de peus i mans la futura direcció. És la sola possibilitat d’assegurar el canvi indispensable que vol la militància i necessita la societat. Òbviament de cara als electors, les cares han de canviar. Les diferents opcions, el bon professional que és Tàpia les defineix correctament: Àngel Ros és un excel·lent candidat per disputar la centralitat catalanista a CiU i seria una carta mestra per unes primàries presidencials que com el sentit comú indica, han de ser obertes a la ciutadania ( una de les possibles resolucions del Congrés, amb la de les llistes obertes i el vot secret.) el catalanisme d’esquerra de Joan Ignasi Elena com les altres opcions no posa en en entredit les relacions indispensables amb el socialisme espanyol però sí que garanteix despendre’s de la submissió que ha caracteritzat la direcció sortint, que la societat catalana ha percebut i que no dona cap plus de cara a la societat espanyola. Pere Nanarro i Iceta, Tàpia els defineix -com el conjunt de la societat catalana- com els hereus de Sitges, i de Navarro el periodista afegeix que podria ser “la cara nova d’un aparell que vol seguir”.