L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha avaluat el nivell educatiu dels estudiants de 15 anys en 65 països i acaba d’entregar el seu informe. Espanya en el seu conjunt, es situa per sota de la mitjana de la OCDE en les tres matèries que comporta l’ avaluació , comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica. Catalunya supera la mitjana en cada un dels els tres cassos i pel que fa a comprensió lectora ocupa la tercera posició en el conjunt de les comunitats de l’Estat. Per cert desconeixem per què no hi figuren les dades del País Valencià. Estan més preocupats en sabotejar Educació per la ciutadania impartint-la en angles que de participar en aquesta avaluació internacional.
D’aquestes dades el diari ELPaís també destaca que Catalunya supera la mitja espanyola i iguala els resultats de la OCDE situant-se just darrere països com Alemanya, Suècia o EUA però però davant Irlanda França o Dinamarca. Nosaltres només senyalarem un fet molt important a Catalunya . L’informe Pisa demostra -cosa que no fa la premsa- que la immersió lingüística no solament no penalitza els alumnes a Catalunya sinó que la pràctica de les dues llengües pot constituir àdhuc un plus. Aquells ciutadans o partits contraris a la immersió només ho poden justificar pel seu dret de conquesta sobre el territori català. El seu nacionalisme espanyol els impedeix valorar que la seva llengua no corre cap perill, al contrari del català que solament amb la imersió a l’escola es pot defensar i evitar de desaparèixer.
Però a la veritat és que cansa a aquestes alçades el haver d’estar defensant-se de constants atacs a a la llengua i d’una infinitat de d’actituds de la societat i la premsa espspanyola en general amb detalls insignificants tan intranscendents com la pilota d’or a Xavi o a Iniesta. la societat catalana cada cop n’és més conscient i poc disposada a continuar aguantar-ho . L’explicació dels resultats de les darreres eleccions autonòmiques pot ser fruit d’aquest cansament que no han sabut o pogut veure els dirigents d’un partit com el PSC més atents a comptar els vots dels militants a les seves agrupacions que escoltar la evolució que es constata en els seus votants.