Si un que ha seguit els debats del Congrès i del Parlament a la televisió, llegeix varis diaris cada día i no vol perdre un segon més en esbrinar qui té la culpa o qui no la té de fer el ridúl donant l’espectacle de la desunió, ens podem imaginar el què pot pensar el ciutadà corrent que té altres punts d’interès que la política.
El partit polític que ha près per eslogan el de l’associació Òmnium Cultural, “Catalunya és una nació, té dret a decidir”, no és que tingui raó o deixi de tenir-la, simplenent ha fet prova de més reflexe que els altrespartits.
Anem a veure, la idea de que Catalunya és una nació, estigui consignada en el preàmbul o en el cos del text de l’Estatut és una idea que comparteix la immensa majoria de la societat catalana i part de l’espanyola. I si Catalunya és una nació, solament argucies jurídiques o una manca sensible d’esperit cdemocràtic pot impedir-li exercir el dret democràtic a decidir.
I encara més quan l’eslogan obre totes les portes, no en tanca cap, i permet als partits polítics, cosa que tant els agrada, ajustar i precisar el tir segons les circumstàncies del moment. Decidir què? Doncs justamen tallò que més convingui a la societat catalana, des del federalisme a la independència.