De cara a les properes eleccions El panorama dels objectius dels partits polítics sembla ques’aclareixi a Catalunya. I això sempre és positiu.
CiU, per tal de no perdre un vot és capaç de qualsevol cosa, fins i tot – ella a l’oposició, d’evitar -com diu- de fer fer el ridícul als partits al govern.Tot sigui “pel bé de Catalunya!”.
Mentre,el Partit Popular – veges per on- s’ha transformat en el paladí de la defensa d’una Constitució que els seus antecessors d’Alianza Popular no van votar.
Esquerra Republicana potser no hagi estat la formació més clara en com arribar al seu objectiu però sí en exposar obertament que aposta per la independència; dona, per amortitzada la formula del tripartit i abandona el front de defensa de l’Estatut. La formula té aventatges i inconvenients: d’una banda sembla que no hagi governat aquests darrers anys, aquí es queden els seus socis de govern.D’altra banda els molts o pocs vots que pugui recollir seran vots independentistes per bé o per mal.
Els altres partits que han estat iguals de clars de cara als seus electors han estat ICV i el PSC que es declaren tots dos partidaris de la constitució d’un Estat Federal.
De tots els partits l’únic que té els deures constitucionals fets és paradoxalment el PP. Tots els altres, partidaris com a mínim de la pluralitat nacional de l’Estat i contraris a a la “indivisibilitat de la pàtria” horrible expressió que no sé si encara té curs en els nostres quartels però sí entre els nostres magistrats com ho acaben de demostrar els del Tribunal Constitucional.
Desprès de la manifestació del 10 de juliol tothom ha dit que hi ha un abans i un desprès.
No citarem els partits que no ens mereixen el nostre crèdit en la qüestió nacional catalana. El PP evidentment, i CiU pels seus càlculs exclusivament tàctics que solament no cansen, com bons conservadors que són, els seus electors.
Pel que fa a ICV i el PSC i que no pensin aquestes formacions que en tenen prou amb les seves proclames. D’açi les eleccions tenen temps de donar algun pas concret en la direcció del seu ideal federalista,l’objectiu que més s’ha desgastat als ulls de ls ciutadania a l’haver estat els seus partidaris governant durant tants anys de transició democràtica.