Cadascú li podrà trobar al seu partit més afí l’excusa que vulgui. Però sense unitat per anar a Madrid, desprès de la manifestació del 10 de juliol no es salva cap partit, CAP! Un vol la independència ja, sense aclarir el primer pas que pensa fer en aquesta direcció! L’altre només busca la divisió dels socis del govern. I un tercer té por de rubricar solemnement el que pensa i que es va acordar posar al preàmbul de l’Estatut votat: som una Nació! Els responsables dels partits catalanistes, no és que demostrin una frivolitat inacceptable no posant-se d’acord sinó que manifesten una tràgica inaptitud. Són -i perdoneu l’expressió- uns ineptes polítics, i haurien de començar a prendre’n consciència si volem anar a algun lloc. Mirant amb lupa és cert que uns partits són més irresponsables que d’altres i que el president de la Generalitat és el qui es manté, sinó pel futur, sí per l’actual situació, en un denominador que podria ser comú. Car ja serà temps a les eleccions de donar faltes i bones. Com sembla impossible que siguin capaços de posar-se d’acord desprès de la magnifica manifestació,icom cada partit té la seva part de culpa en els desacords que constatem,TOTS Tarja vermella!
Aquestes ratlles són les que tenia preparades,fruit de la decepció davant les discussions estèrils entre partits a les que hem assistit. Finalment el Parlament ha arribat a un acord i es reitera en que sentimentalment -no jurídicament- Catalunya és una nació tornant a votar el preàmbul de l’Estatut. Vist la irresponsabilitat dels partits val més això que res.
I ara però cadascú a lo seu, a mantenir cadascú la seva petita clientela, prometre el federalisme uns, la independència els altres i el dret a marejar la perdiu els darrers.Cap dels quatre partits catalanistes o conjuntament els quatre plantejarà començar per l’obtenció del denominador comú necessari als seus respectius objectius: el reconeiximent jurídic i no solament moral de la pluralitat de nacions i dels pobles que constitueixen l’Estat espanyol i la necessària nul·lació de l’aberrant en qualsevol dels seus sentits de la definició “Espanya una nación de naciones” que s’han stret de la mànega amb l’únic objectiu de dir que “nación solo hay una” i negar a Catalunya que és una nació.Mentre aquesta situació no es pugui canviar, per via constitucional o la que sigui,com a pas previ a qualsevol solució que no sigui l’actual ” indivisible unidad de la pàtria”, solament es tractarà d’anar “parlant per parlar”.
Fins que canviïn les circumstancies i vingui algú i per dir: “Fins aquí hem arribat. S’ha ha acabat el broquil!” No serà la primera vegada que passi a la nostra història.