Un conductor d’autocar, en l’exercici del seu treball i en plenes facultats, té la desgràcia de provocar en un descuit un accident de tràfec, se l’acusa d’homicidi per imprudència i va a la presó. Un estafador del calibre de Felix Millet que confessa la seva culpabilitat en el saqueig al seu profit d’una institució de les més emblemàtiques de Catalunya, i té comptes bancaris en mig món, el jutge el deixa lliure de passejar-se impunement sense fiança pels carrers de Barcelona! En el cas Gürtel a València, el president del Tribunal Superior de Justícia, Juan Luis de la Rúa, era amic (no de l’alma com el bigotes, però quasi) de Francisco Camps. El jutge del cas Millet, què és? D’on surt? Quins són els seus antecedents? Les raons del seu comportament? Misteri.
Diu aquest jutge que amb la llei a la ma, ha de deixar Millet i el seu còmplice en llibertat. Si és així la llei està mal feta. I no és d’estranyar.
Carlos Giménez Villarejo, en un article a El Periódico “I el Poder Judicial?” fa aquest advertiment: “Deu ser veritat que per a certs jutges els imputats i acusats en aquests processos estan, com es diu en acords rellevants de l’ONU, «per sobre de l’abast de la llei»? Si fos veritat, com està acreditat en altres processos, tots, però especialment els responsables polítics i judicials, hauríem d’estar molt preocupats pels límits i riscos de la nostra democràcia”.