És evident que la gestió socialista modèlica de l’Aiuntament de Barcelona des dels inicis de la transició democràtica ha situat la capitat de Catalunya com un referent mundial de ciutat amb tots els alcaldes que s’han succeit fins l’actual, Jordi Hereu.
I com de Barcelona com a ciutat emblemàtica no en podien parlar, els estratègues eectorals de CIU creuen que parlar de les persones podria ser la solució per fer creible la candidatura del seu candidat.. Doncs parlem-ne de les persones!
Un invito a fer un tomb per una ciutat com París, no a la Cour du Louvre, als voltants de la piramide de l’entrada del museu del mateix nom sinó a barris com el de la Gare de l’<Est o la <Gare du <nord. I ara pasetgeu-vos per Barcelona, no el passeig de Gràcia, sinó per tots els barris, els del centre i els de la perifèrie; tots tractats amb la mateixa vara de medir, amb el mateix respecte pels seus habitants. I això no ho descobeixo jo, m’ho fan veure els amics que ens visten. Mireu qualvevol ciutat del món i fixeu-vos amb l’amplada de les voreres. En cap lloc com les de Barcelona, malgrat una campanya mediàtica en contra. I tots els accessos a les voreres amb rampes per accedir-hi i baixar-ne, a tot arreu. Una persona que vagi en cadira de rodes es pot passetjar per tota la ciutat sense necessitat d’ajud.
I no parlem dels kilometres de carril bici que s’han fet a Barceona. La bici ara i els cotxes electrics d’aquí poc faran una Barcelona encara més vivable. I No sé qui ha pogut assessorar el postulant conservador a alcalde, Xavier Tiras, el qual de conservar, únicament intenta coservar el que ells han fet, res del que fan els altres, ni la reducció de la velocitat a les carreteres per raons d’economia i medi ambient que s’ha hagut d’empassar-se el flamant president de la Generalitat. Trias, sobre el bicing, part del succès del qual és degut al preu popular de l’abonament sobretot de cara als joves que són els que més us en fan, no ha trobat res millor que declarar que el bicing costa car a les arques públiques. Només pensen en les diners públics quan els beneficiaciaris són els ciutadans corrents i normals, sinó, com Mas amb Sanitat i Serveis Socials, les retallades!
Els nostres conservadors, com els del Partit Popular -sí, és un lapsus, ho fan tot perquè no els considerem d’aquí! Tenen l’instnt inat de no afavorir aquelles mesures que poden reequilibrar, per poc que sigui, les desigualtats socials. La sorpresa se l’emportaran prenent la gent per ximple i confiant amb les enquestes, sempre manipulades en un sentit o amb un altre. Més que mai, tots a votar el 22!