Cada vegada tinc més la impressió que Espanya -la gran majoria de l´establishment, social, polític i intel·lectual- té el convenciment, com en temps de Franco, que “todo està atado y bien atado” i es comporta en conseqüència.
Quan dic “atado” estic parlant de la “indestructible unidad española”. La Constitució la garanteix i com la Constitució és “sagrada”, aquesta Espanya, digna hereva de “los Reyes Católicos”, unitària i essencialista en esperit, també ho és. I queda fora de la llei tot referèndum no autoritzat dintre del marc constitucional, tota vel·leïtat d’autodeterminació d’una de les nacions que la composen.
Que un grup de ciutadans vulgui comptar els partidaris de la autodeterminació que hi ha al seu poble? Prohibit! Aquesta consulta -les coses estan com estan- no aniria més lluny de fer fer el ridícul -en funció dels resultats- a la causa dels seus promotors o de treure la conclusió, donat que el consistori municipal dona suport a l´iniciativa ciutadana, que hi ha una majoria favorable a l´autodeterminació… a Arenys de Munt. La sacrosanta unitat d´Espanya no corre cap perill a suposar que la iniciativa s´estengués per tot el territori espanyol, perquè en aquest cas els resultats, ja se sap, són faves comptades. Òbviament, caldria treure´n democràticament altres conclusions si es tractés del conjunt del territori català. D´aquí la reacció contrària preventiva enregistrada.
Aleshores què? Es pot prohibir alegrement en nom de la democràcia una consulta popular tingui el caràcter que tingui? Sí, perquè diuen alguns, no es fa en nom d´un respecte escrupolós de l´ordenament jurídic vigent. Ho diu, entre d´altres, una personalitat com Gregorio Peces-Barba, eminent jurista d´esquerres i un dels pares destacats de la Constitució.
Doncs bé, aquest home d´esquerres, eminent jurista insubornable, arropant per endavant el futur pronunciament del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, es va permetre posar en dubte, en una entrevista a la cadena SER, la significació del vot del poble català en el referèndum sobre l´Estatut, al·ludint la poca participació! Ara resulta que una consulta de la ciutadania és menys o més vàlida jurídicament en funció del percentatge de l´abstensió enregistrada! O sigui, que compta el vot d´aquells que el dia d´eleccions prefereixen anar-se’n a pescar! I això s´ho permet insinuar, frivolitzant els resultats del referèndum català sobre l´Estatut, l´imminent jurista i home d´esquerres Gregorio Peces Barba!
I parlant de pescar… el peix per la boca mor. S´hagués atrevit el demòcrata i imminent jurista Gregorio Peces-Barba la mateixa actitud despectiva envers el referèndum sobre l´Estatut de Catalunya, si s´hagués tracta d´una consulta favorable als interessos de la seva concepció unitària d’Espanya?
Per un nacionalista espanyol, fins i tot d’esquerres, els nacionalistes -com l´infern- sempre són els altres.
No ho va dir en pla que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.
Amic Àngel,
De la mateixa manera que les lleis son una cosa i la Justicia una altra
( una llei pot ser injusta) la Democràcia és una paraula que varia en la seva aplicaicó , és un sistema que varia segons el lloc el moment i els interessos de qui en decideix els termes…
El tema de l’abstenció és certament dramatic si el considerem, per exemple, originat per la”desafecció” (paraula sàvia) al concepte genèric de Democràcia.
Jo no considero que la qualitat de “ser d’esquerres” es pugui atribuir a un posicionament socioeconòmic i prou. Cal una ètica d’esquerres.
Crec que per dir-se d’esquerres cal també un respecte inequivoc per l’altre. El deixar de banda la Força per considerar la Raó, estar a favor de l’evolució i no apalancar-se en l’immobilisme d’una Constitució(qualsevol home, partit i règim per molt d’esquerres que es digui, no pot estar d’acord en aturar ni l’evolució dels fets ni les idees ni la forma de l’Estat etc…
I a proposit del percentatge de l’abstenció: en Maçoneria els vots dels qui s’abstenen o es queden a casa s’afegeixen al guanyador.
Si no votes deixes el teu vot en mans d’altri. I això tothom ho sap.
Estic d’acord amb tu, amic Enric, pel que fa a la ètica d’esquerres. Hagués d’haver escrit “fins i tot quan es pretén d’esquerres”. No sabia que en Maçoneria els vots de l’abstenció o dels qui no voten es sumen als vots del guanyador; és una manera intel·ligent d’afavorir l’increment de la participació. Si no t’interessa és que estàs d’acord, i si no hi estàs, manifesta-ho, participa!
I veig amic Cristian que tu no sembles fer un distinguo -és el teu dret- entre dretes i esquerres. Per tu, potser dir-se o ser “nacionalista català” redimeix de tots els pecats. I per un espanyol dir-se o ser “nacionalista espanyol” tenir-los tots. Peces-Barba té tot el dret de ser nacionalista espanyol, el que no pot fer és dissimular-ho.
Carall si que clisses ràpid a la gent, en tot cas però amb mi l’has errat de mig a mig. Tinc prou clara la diferencia entre l’esquerra i la dreta, i passa principalment per una l’ètica que té en compte el territori i la seva gent. No m’agrada com alguns branden i fan seva la bandera de l’esquerra (aquí que es retrati qui vulgui) i després trinxen el territori, afavoreixen l’especulació o mantenen sistemes fiscals d’una progressivitat ridícula.
Sóc nacionalista català, si ho vols radical i tot. Però a mi no em valen tots els nacionalismes, ni tant sols tots els catalans.