L´Associació de Teòlegs Juan XXIII acaba de celebrar el seu 29è congrés a Madrid organitzat des de 1981 pel seu secretari general, Juan José Tamayo. El lema era El cristianisme front a la crisi mundial. Deixeu-me recollir de la crònica que en fa El País algunes de les coses que s´hi han dit.
– “Denunciem l´apatia i la falta de compromís social de les confessions religioses que es preocupen més per qüestions de poder i privilegi que per denunciar les injustícies d´un sistema que castiga els sectors més necessitats”.
– “La il·lusió del capitalisme pocavergonya es la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues” (Arcadi Oliveres, professor d´Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona).
– “La crisi no és originàriament economico-tècnica, sinó un problema ètic, econòmic i polític. Al seu origen es troba l´actual sistema social i econòmic neoliberal -la gran blasfèmia del nostre temps segons el bisbe Casaldáliga-, que legitima i generalitza la corrupció en les seves diverses modalitats: desfalcs, fraus, extorsions, balafiament, cobdícia, abusos de poder i engany a la ciutadania.” (Juan José Tamayo).
– “Totes aquestes pràctiques tenen el suport de la majoria dels Estats i dels seus governs, també el d´Espanya, a través de polítiques d´alliberament de la economia, que generen empobriment de la majoria de la població i constitueixen un retrocés en la defensa del bé comú i dels drets humans, reduïts al dret de propietat. El neoliberalisme és intrínsicament immoral, ja que genera discriminacions econòmiques, culturals, ètniques, sexistes, injustícies estructurals i violència institucional.” (Juan José Tamayo).
– “L´actitud de la jerarquia està més a prop del capellà i del levita de la paràbola evangèlica, més preocupats per atendre el culte que per atendre a la persona malferida, que la del Bon Samarità, solidari amb el germà que pateix. La jerarquia hauria d´haver-se mobilitzat com institució i haver fet una campanya de conscienciació entre els cristians, i inclús entre la ciutadania, al tractar-se d´un problema que va més enllà de les creences i de les pràctiques religioses”.
– “El responsable de la crisi és el sistema capitalista, que permet que uns pocs s´enriqueixin a costa de l´empobriment de les majories populars, però s´han d´activar les millors tradicions de justícia, igualtat i solidaritat de totes les religions i moviments espirituals”.
Aquest és el verdader esperit religiós, la frontera del qual amb la dels valors de l´esquerra seria a penes perceptible. Malauradament les “Esglésies” s´ocupen de marcar les fronteres i no tots els que es reclamen de l´un o l´altre costat són suficientment conseqüents; solament unes minories.