La dreta fingeix escandalitzar-se de veure les socialistes Leire Pajin i Bibiana Aído fent el salut socialista o comunista puny en alt, i el compara al salut feixista. Assimilen tots dos símbols al totalitarisme, i per la seva part, la “demòcrata” de tota la vida Esperanza Aguirre “lluitarà per evitar que aquesta ideologia s’imposi”; per ella comunisme i socialisme són una mateixa cosa i el feixisme connais pas!
Potser sí que arribats al poder en països determinats i condicions molt concretes, els crims en nom dels dos saluts es poden comparar, però hi ha una diferència fonamental entre els dos que solament la ignorància, la mala fe o la simpatia pel feixisme, es pot permetre ignorar.
La diferència està en els orígens. Masses de gent explotada al segle XIX s’han aixecat amb el puny en alt per reivindicar la llibertat i uns drets democràtics i laborals dels que ara gaudim tots (uns més que d’altres, per cert), afrontant una repressió atroç per part dels estaments al poder. Presó i mort van ser el destí d’aquelles generacions d’obrers i els crims estalinians posteriors no capgiraran aquesta realitat. Qui creu la dreta que pretenen representar la dirigent i la ministra socialistes aixecant el puny?
El significat del bras en alt amb la ma extesa, al contrari, des dels inicis ha estat una reacció contra el que representava el puny en alt, i l’aglutinant d’unes minories violentes que no dubtaven –sovint amb la complicitat del poder- a recórrer al crim. Aquestes minories violentes poc a poc s’han imposat pel terror fins desbancar del poder -amb el seu assentiment- els seus protectors (a Itàlia i Alemanya) o a arribar-hi, participant a un Cop d’Estat militar contra el règim democràtic, com a casa nostra.
I és evident que si tots tinguéssim un mínim de memòria o fóssim honestos, una dreta ultra i inclús una dreta a seques, que ha aixecat el bras però mai un dit per reivindicar les llibertats, no hauria d’obtenir els pocs o molts votants que arriba a tenir en democràcia.