“Ha vençut Sunyer. Però no Obiols: puix que no hi ha combat. Obiols és la mateixa catalanitat. Obiols és el “no espanyol” (no l’antiespanyol, puix que en ell no hi ha hagut presa de possessió). Obiols com a home i com a artista és tan estrany a Espanya com ho és un holandès. No és un fet de diferenciació sinó d’irreductibilitat. Mentre hi haurà un Obiols, hi haurà plantejat un problema davant Espanya. Per raó d’irreductibilitat. (En Miró per raó del seu antiesnobisme: en mi mateix descobreixo sovint idèntics motius de diferenciació. Tota la força de l’art i de la literatura modernes a Catalunya radica precisament en la seva sinceritat, en el seu coratjós antiesnobisme, en la radical acceptació de les dades noves com a problema a resoldre sense tardança).”
Els més atents ho hauran descobert. No es tracta del polític Raimon Obiols sinó del seu pare, el pintor Josep Obiols! El text és un extracte d’un article que el poeta J.V. Foix publicà a La Publicitat el 1934 i reproduït a la web dedicada al pintor. Una web que fa descobrir una gran persona i un gran artista i on es pot llegir igualment en un text de Jaume Pla: “Per a mi, fou l’exemple més intel·ligent de l’autèntica modèstia, i la sabia expressar molt bé: “Jo no sóc tan ase—deia—per creure que allò que faig no val res. Si ho cregués, plegaria. Però en el món de la pintura s’han fet coses tan bones que tenir pretensions sobre la pròpia obra em sembla que és senzillament ridícul”.
Pilar Vélez, per la seva part, diu de Josep Obiols que “és un dels pocs artistes que, formats ja dins de la cultura noucentista, la porta al més alt grau d’expressió i l’allarga fins a la seva mort, i ens demostra com realment el noucentisme no va ser només un moviment artístic, lietrari o cultural, sinó un moment d’embranzida de tot un país, mogut per la il·lusió col·lectiva d’anar endavant. Obiols ha estat un treballador incansable, que ens ha deixat una copiosa obra a l’abast de tots: la seva cabdal labor gràfica i la pintura mural, majoritàriament pública, amb l’infant com a protagonista principal, en són el millor testimoni. Recordem sinó una expressió que es féu popular quan algú veia un nen amb trets semblants als que ell havia immortalitzat: “Sembla un Obiols”, deien. Res millor per a l’artista.” (Text inclòs a Centenari Josep Obiols, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1994)
Us invito a entrar a la web Josep Obiols on trobareu aquests texts amb tota la seva extensió i on descobrireu la persona i l’obra pictòrica d’un gran noucentista oblidat com tantes figures de la Catalunya republicana.