El Periodico publica avui un extracte de la carta en la que comunico al primer secretari del PSC, Pere Navarro que em dono de baixa del partit, carta que reprodueixo ací mateix en la seva integritat.
Barcelona, 13 de gener de 2013
Pere Navarro i Morera
Primer Secretari Del Partit dels Socialistes de Catalunya
Benvolgut company,
Soc militant del PSC des de de la seva creació , és a dir, més o menys des de que vaig tornar de França als inicis de la transició. El PSC sempre ha estat un partit que ha representat, més que cap altre, la imatge de la societat catalana, una societat tolerant, democràtica, capaç d’integrar al llarg de la seva història, sense perdre la seva identitat, les capes successives d’immigrants que han fet la seva força, formant amb els natius un sol poble. És aquesta gent que el president Tarradellas en el seu discurs al retorn de l’exili va nomenar amb la feliç i integradora expressió de “Ciutadans de Catalunya”.
Al seu origen, el PSC representava l’equilibri entre la defensa dels drets individuals i col·lectius d’aquests ciutadans. Tanmateix la percepció que actualment tinc i que malauradament tot indica que comparteix la ciutadania catalana és que el PSC ha deixat de ser un partit sobirà. Les proves de la seva submissió al partit amb el que està nominalment federat han estat constants durant aquests últims anys arribant al punt que el partit, separat de la societat catalana, l’ha anat perdent totalment de vista fins a ser incapaç de detectar la seva evolució. A part d’antifeixista, personalment no soc anti de res i últimament el partit sembla no saber respondre als reptes que la societat -més que els mateixos partits- li ha plantejat.
Ja fou en son temps una decepció la feble resposta al dictamen del Tribunal Constitucional sobre un Estatut votat pel Parlament català, les Corts espanyoles i referendat pels ciutadans. Un estatut presentat sota el mandat del president Maragall que poc desprès va prendre la sorprement decisió–per no qualificar-la altrament- de renunciar a presentar-se a la reelecció.
Més recentment, el PSOE va vetar l’intent de reprovar Alejo Vidal-Quadras a l’Eurocambra. I el PSC el va seguir dòcilment.
I finalment aquests dies -desprès de confondre en un primer temps “dret a decidir” i independència- el partit no ha sabut o no ha pogut al Parlament evitar de perdre la seva centralitat en la política catalana, trobant-se amb franca minoria junt amb el PP i Ciutadans.
Reprovant aquestes decisions polítiques que considero greus errors, estic segur que comprendràs la meva decisió d’haver d’abandonar el partit i el que això representa personalment desprès de tants anys de militant.
Rep les meves sinceres salutacions,
Àngel Castanyer i Rausell