La substància i el “truc”

La directora de L´Unità, l´òrgan de premsa del Partit Comunista Italià, fundat per Antonio Gramsci, Concita de Gregorio, declara a El País que no acceptà el càrrec “para hacer carrera ni por el dinero ni para gritar (sería insensato competir en todo eso con la derecha)”, sino “para bajar la voz, hablar de las cosas reales, e intentar explicar dónde está la sustancia y dónde el truco”.

“On està la substància i on el truc” és exactament el que em va explicar un vell exiliat republicà, referint-se a la política, quan jo encara era un adolescent: “En política -em va dir- cal distingir la substància del “truc”. I és el que sempre he intentat fer amb més o menys fortuna, probablement amb menys que amb més.

El pronunciament del Tribunal Constitucional contra la Ley de Consulta Vasca ens ofereix l’exemple més recent per poder separar la substància i el “truc”. El Constitucional, amb poques paraules -o més aviat, amb moltes- ve a expressar el següent:

  • El poble basc no disposa del “dret a decidir” car suposaria l’existència de la qualitat de subjecte, equivalent a titular de la sobirania que la Constitució fa recaure exclusivament sobre “el Pueblo Español”.
  • El procediment de consulta que Ibarretxe pretén obrir no pot deixar d’afectar “el conjunto de los ciudadanos españoles” o sigui que pretén modificar “el cauce legal” que no pot ser altre que una revisió formal de la Constitució.
  • Es pot reformar la Constitució; “solament” es necessita la doble participació, la de les Corts Generals i la del mateix titular de la sobirania, “el Pueblo Español”, directament a través d’un preceptiu referèndum de ratificació.

I aquí tenim la substància, a la qual s’agafen tots els juristes i tots els comentaristes i la que no nega, d’altra banda, que a la Constitució hi caben totes les opcions polítiques -com no!- sempre i quan no vulnerin “los principios democráticos o los derechos fundamentales” és a dir la Constitució. I arribat a aquest punt, com amb el joc de l’Oca, tornem a la casella zero. Per cert, la portada, amb l’àguila, és la de la Constitució vigent de 1978; tot un símbol.

Mai, mai, ni arribant en el si d´alguna de les parts -diguin-li País Basc o Catalunya- a la unanimitat per la independència, posem per cas, ni acceptant els dos grans partits d’àmbit espanyol el principi de l´autodeterminació, podria una part “del Pueblo Español” superar el segon obstacle del referèndum de ratificació a nivell de tot l´Estat.

El truc -que s’amaga a la pròpia Constitució òbviament- el trobem igualment en els partits nacionalistes. Des del primer moment estan jugant en falç. El seu truc consisteix -en alguns més que en d’altres, això sí- en oferir la “terra promesa” dintre de la legalitat sense enfocar ni centrar el seu discurs polític sobre el primer pas que permetria entreveure-la, un pas que no és altre que la reforma de la Constitució. Pel nacionalisme democràtic hauria de ser l’bjectiu número 1.

Aquest seria un objectiu clar i net: denunciar “el truc” que conté la Constitució amb la complicitat de tots els partits de la transició, amb la intenció de suprimir-lo com a pas previ i necessari a tota actuació coherent cap el “dret a decidir” o cap a la independència dintre de la legalitat.

Probablement els partits nacionalistes no ho fan per por a perdre vots; i no és segur que en perdessin. Perquè reformar la Constitució en un sentit democràtic real és ampliar el ventall d´eventuals electors, encara que desprès, a l’hora de la veritat, dintre del territori que s´autodeterminés, més que probable, que les majories continuarien sent les que són.

A part de complaure’s en marejar la perdiu, hauríen guanyat tots plegats -els uns exigint la reforma i els altres acceptant-la- coherència i un plus democràtic -que mai es pot desdenyar. Però sembla que el més còmode per tothom és que els designis de la política siguin inescrutables.

One Response to “La substància i el “truc””

  1. llamp ha dit:

    canvien els cotxes, progresa l´informàtica a gran velocitat , avanços mèdics, cientifics, lleis… es reformen cases pq es fan velles.

    al 2070 les realitats no seràn les mateixes d´ara, com ara tampoc són les de 1978, doncs no caldria un llavat de cara per a la constitució??

Leave a Reply