Excel·lent article de Jacques Julliard Per una socialdemocràcia de combat, que ens tradueix Raimon Obiols al seu Notes de Brussel·les.
L´article ve a dir que mentre els socialistes retrocedeixen arreu del món, la idea socialdemòcrata progressa i fa adeptes com Sarkozy, Obama i Benet XVI. Obama és pot considerar un cas a part, car com diu Julliard “El nou president ha fet el contrari que el seu predecessor, Bush, en casi tot”. El discurs dels altres dos personatges però ha canviat i pretenen apropiar-se, a partir de la crisi, d’allò que ha esdevingut una evidència per molta gent “que no és veritat que l´economia de mercat s´autoreguli, que sigui capaç de prevenir les crisis, que l´afany de benefici sigui el motor del creixement, ans el contrari, és un factor antiproductiu, una de les bases estructurals de la crisi.” D´alguna manera intenten prendre el tren en marxa, en tot cas pel que fa al discurs, no pel que fa als fets per descomptat, com precisa l’article. Per Jacques Julliard,”L´objectiu d´una política socialdemòcrata és deixar fora de la circulació una classe econòmica i financera que ha fracassat. Seria escandalós i aberrant que aquesta classe sortís indemne de la crisi que ha provocat.”
Ara bé, mentre llegíem això, a El País del 26/07/09 el dirigent del Partit Socialista francès, Manuel Valls, declara: “Pensar en altre tipus de societat que no sigui capitalista no té sentit.”
Alguns podrien pensar que uns i altres es contradiuen però no crec que sigui el cas car per Valls també “En plena crisi del capitalisme la dreta guanya les eleccions” i el seu article busca una solució a aquesta contradicció. El problema, ens diu el polític francès, és que els socialistes no han sabut modernitzar-se des del punt de vista teòric: “som capaços de governar d´una forma realista: canviem la siderúrgia, tanquem mines si fa falta, convertim París en una capital financera, però… No som capaços d´assumir teòricament el que desprès fem quan governem.”
I segurament té raó. Els socialistes haurien de deixar de fer “com si”, com si volguessin implantar el “socialisme” i el que haurien de fer és fer arribar a la gent la imatge del que veritablement representen. I el que diu Manuel Valls que representen és: “La lluita contra les desigualtats. Per a l’esquerra, les desigualtats provenen d’injustícies i defensa mobilitzar tota la maquinària de l’Estat per corregir-les. La dreta és més fatalista. Això es veu en l’educació. Ara mateix és més difícil per un fill d’obrer en França accedir a una gran escola d’elit que fa 30 anys. A França hi ha tres camps en els que l’esquerra ha d’apostar fort: l’escola, els guetos en els suburbis i la convivència social entre tots els grups ètnics i socials.”
Això que diu Valls referint-se a França, és vàlid -i cada vegada ho serà més- per qualsevol país desenvolupat, i a casa nostra també, si no totalment i ara, parcialment i en el temps.
Els socialistes s’haurien de proposar imposar als ulls de la ciutadania la imatge del que veritablement són i el que veritablement fan, i d’una vegada per totes deixar d’aparentar el que no són, situació que l´adversari aprofita per jugar amb avantatge, bé fent por, bé evidenciant-ne la poca fermesa.