M´imagino el que hauran pensat molts barcelonins en enfrontar-se amb les imatges dels xiïtes celebrant l´Ashura pels carrers de Barcelona. Segurament no els haurà vingut al cap la Setmana Santa de Sevilla, ni les processons amb penitents caminant descalços o de genolls. Alguns podran preguntar-se, legítimament, si Catalunya ha d´integrar els nouvinguts o si s´hi ha d´adaptar. La resposta és que els ha d´integrar i, a la vegada, s´hi ha d´adaptar. I la solució – ara més que mai- es troba en el marc d´una societat veritablement laica que faci realitat la màxima: la llibertat de cadascú acaba on comença la dels altres.
És la via més tolerant i respectuosa amb les creences de la resta. Optaran els poders públics amb coratge per un laïcisme conseqüent? I l´Espanya catòlica – en altres temps també musulmana i jueva- ho podrà entendre a temps?
Àngel Castanyer. La Vanguardia | 06/02/2007